Model de ret

El model de ret és un model de base de senyes concebut com un modo flexible de representar objectes i la seua relació.

Archiu:Network Model.svg

Eixemple d'un Model de ret.

L'inventor original del model de ret va ser Charles Bachman, i en això va ser desenrollat en una especificació estàndar publicada en 1969 per la Conferència de Llenguages en Sistemes de Senyes (CODASYL).

Descripció

L'argument principal a favor del model de ret, en comparació al model jeràrquic, era que va permetre una modelació més natural de relacions entre entitats. Encara que el model extensament fora posat en pràctica i usat, açò va fallar en fer-se dominant per dos motius principals. En primer lloc, la IBM va decidir atindre's al model jeràrquic en extensions de semired en els seus productes establits com IMS I DL/I. En segon lloc, eventualment va ser desplaçat pel model relacional, que va oferir un nivell més alt, l'interfaç més declarativo. Fins a principis dels anys 1980 les ventages dels interfaços de baix nivell de navegació oferits per jeràrquic i bases de senyes de ret eren persuasivas para molts usos en gran escala, pero com l'hardware es va fer més ràpit, la productivitat suplementària i la flexibilitat del model relacional va conduir a la caiguda en desús gradual del model de ret en l'us corporatiu de l'empresa.

Història

En 1969, la Conferència de Llenguages en Sistemes de Senyes (CODASYL) va establir la primera especificació del model de base de senyes de ret. Açò va ser seguit d'una segona publicació en 1971, que es va fer la base per a la major part de posades en pràctica. El treball subsecuente continuat en principis dels anys 1980, que culminen en una especificació de ISO, pero açò tenia poca influència sobre estos productes.