Anar al contingut

Modius (tocat)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estàtua de la divina adoratriz Karomama en modius. Louvre.
Taueret en modius.
Serapis duent un modius.
Reina Tiy en el modius que la servia per a insertar plomes.

El modius o modio és un tipo de tocat cilíndric o corona que s'utilisava en l'art del Antic Egipte i en el món greco-romà. S'assembla al rodete que es duya en el cap per a poder transportar alguna cosa pesat. El seu nom va ser donat pels estudiosos per la seua semblança al modius romà, utensili utilisat com a unitat de mida de capacitat de grans.[1]

El modius és dut per determinades deidades egipcíaques, com Tueris, deesa de la fertilitat, Anuket, deesa de les catarates del Nilo o Mut, deesa mare egipcíaca,[2] deidades eleusinas i les seues homòlogues romanes, com Artemisa de Éfeso i algunes atres formes de la deesa,[3] Hécate i Serapis.[4] En alguna de les deidades representa la fecunditat.[5]

El modius alt forma part del complex tocat utilisat en diferents representacions de reines o sacerdot egipcíaques, adornat en atres símbols, com a motius vegetals o l'uraeus,[6] com el cas de la reina Tiy o la divina adoratriz, Karomama. També va ser un tocat distintiu dels sacerdots de Palmira.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Judith Lynn Sebesta i Larissa Bonfante, The World of Roman Costume (University of Wisconsin Press, 2001), p. 245; Irene Bald Romà, Classical Sculpture: Catalogue of the Cypriot, Greek, And Roman Stone Sculpture in the University Of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology (University of Pennsylvania Museum of Archaeology, 2006), p. 294.
  2. Betsy M. Bryan, "A Newly Discovered Statue of a Queen from the Reign of Amenhotep III" en Servant of Mut: Studies in Honor of Richard A. Fazzini (Brill, 2007), p. 32.
  3. Joseph Eddy Fontenrose, Didyma: Apollo's Oracle, Cult, and Companions p. 131–132.
  4. Brunilde Sismondo Ridgway, Hellenistic Sculpture: The Styles of ca. 331–200 B.C. (University of Wisconsin Press, 2001), p. 95.
  5. Fontenrose, Didyma, p. 131.
  6. Bryan, "A Newly Discovered Statue of a Queen," p. 36 i s.; Paul Edmund Stanwick, Portraits of the Ptolemies: Greek Kings As Egyptian Pharaohs (University of Texas Press, 2002), p. 35 et passim.
  7. Romà, Classical Sculpture, p. 294; Lucinda Dirven, The Palmyrenes of Dura-Europos: A Study of Religious Interaction in Roman Syria (Brill, 1999), p. 246–247.


Referències

[editar | editar còdic]