Molniya-M
El Molniya-M (en ruso: Молния, «llampada»), designació 8K78M, era un eixida portador rus (prèviament soviètic) derivat del R-7 Semyorka ICBM.
El reforç original 8K78 havia segut el producte d'un programa de desenroll afanyat i el seu récort de llançament no va anar millor que el reforç 8K72 Lluna de 1958-60. Quan va finalisar 1962, va haver 12 llançaments de 8K78, 10 dels quals varen fallar (cinc falles de Blok L, quatre falles de Blok I i una falla causada per l'etapa central de Blok A). Els dos llançaments exitosos varen fer que els seus sondes (Venera 1 i Mars 1) fallaren en el camí cap als seus respectius objectius planetaris. Com a tal, el treball va començar en l'Oficina de Koroliov per a millorar el vehícul bàsic 8K78. Els motors de núcleu i correges es varen millorar encara més i l'Oficina de Kosberg va redissenyar per complet l'etapa Blok I. El motor Blok L també es va millorar llaugerament. Els primers sis 8K78Ms varen construir motors RD-108 usats en l'etapa Blok I, que també es va usar en els dos amplificadors Voskhod tripulats, tots els posteriors 8K78M en motors RD-110 que es varen compartir en el reforç Soyuz.
El 8K78M es va llançar per primera volta en 1964; no obstant, l'inventari existent de 8K78s no s'havia agotat encara i varen continuar volant fins a 1967. Durant 1967, l'etapa central millorada i les correges de la Soyuz 11A57 es varen adoptar i es varen fer estàndar en tots els vehículs basats en R-7. Va fer 297 llançaments i va experimentar 21 falles. No va haver falles de 8K78M causades pel núcleu i les correges, i despuix de 1968, totes les falles varen ser causades per l'etapa Blok L fins a 2005, quan un dels últims amplificadors va sofrir una falla en el motor Blok I.[1] El vol final d'un Molniya-M va llançar un satèlit d'alerta primerenca Oko des de Plesetsk el 30 de setembre de 2010 a pesar de certa aprensió de que el vehícul de llançament, fabricat en 2005, havia excedit la seua vida d'almagasenament. Serà reemplaçat per Soyuz-2/Fregat.[2]
Encara que originalment es va desenrollar para sondes planetàries, aquelles s'havien canviat a l'amplificador de protones més gran en la década de 1970 per l'aument de la massa i la complexitat. Durant la major part de la seua vida útil, el Molniya-M es va utilisar per a llançar el seu homònim Molniya i també els satèlits Oko en òrbites Molniya, òrbites d'alta excentricitat que permeten als satèlits estendre's sobre les regions polars.
Variants
[editar | editar còdic]Va haver quatre variants principals del Molniya-M, que varen variar en térmens de la seua etapa superior. Originalment, es va usar l'etapa Block L; no obstant, les versions millorades varen reemplaçar açò en etapes més potents o especialisades per a diferents missions. El Molniya-M/2BL, usat per a llançar la nau espacial de defensa antimissils Oko, tenia una etapa superior de bloc 2BL, la Molniya-M/ML tenia una etapa superior de bloc ML, i la Molniya-M/SO-L tenia un bloc SO-L escenari.
Retir
[editar | editar còdic]El Molniya-M/ML estava programat per a ser l'última variant per a volar, en dos llançaments de la nau espacial Molniya programats per a ocórrer en 2008; no obstant, varen ser cancelats a la llum de la falla de llançament en 2005, a favor de la nau espacial Meridian. Es creïa que el Molniya-M havia segut retirat el 23 d'octubre de 2007 despuix de llançar una nau espacial Oko; no obstant, més vesprada va resultar ser incorrecte, quan es va utilisar un Molniya-M per a llançar un atre satèlit Oko el 2 de decembre de 2008.[3] Despuix d'un llançament el 30 de setembre de 2010, les Forces Espacials Russes varen confirmar que havia segut retirat del servici.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Web espacial russa - Soyuz
- ↑ Mu, Xuequan. «Rússia envia un satèlit militar a l'espai». Xinhua.
- ↑ «El transportador Molnia-M s'eleva des de Plesetsk en un satèlit militar.». ITAR-TASS.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Molniya-M» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.