Monasteri de La nostra Senyora de Balamand
El Monasteri de La nostra Senyora de Balamand[1][2] (en francés: Monastère Notre-Dona'm de Balamand; històricament cridat Belmont, Bellimontis ultra Mare o Bellus-Mons), és un monasteri ortodox d'Antioquía, fundat en 1157 en Balamand prop de Trípoli, en el país asiàtic de Líban. Va ser una antiga abadia cisterciense que data de l'época de les Creuades. L'abadia va ser fundada en 1157, d'acort en els anals cistercienses. Pertany al linaje de Morimond. La primera menció coneguda de 1169, és en la crònica de la Terra Santa en 1224. Esta data pot ser la data de la consagració de l'iglésia. En la segona mitat d'el XIII els mamelucos varen conquistar a l'abadia cisterciense i els monges es varen refugiar en Chipre despuix de la caiguda d'Acre en 1291.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Nuestra Señora de Balamand» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.