Monasteri de Sant Andrés d'Eixalada

El monasteri de Sant Andrés d'Eixalada va ser fundat en 840-841. Un chicotet cenobio benedictino, situat en el Conflent, a la vora del riu Têt, que subsistia a dures penes donada l'escassea de la seua patrimoni. En 854, Protasi, cedix al monasteri els seus bens, reservant-se l'usufructe dels mateixos fins a la seua mort, moment en que estos passen a ser propietat del monasteri, enriquint, d'esta manera, l'abadia.

Miró el Vell continuarà aumentant el patrimoni del monasteri en cedir-li el seu germà el pagus de Conflent, situació que es prolongarà fins a 878, any en el que una riuada del riu inunda el monasteri destruint-ho.

El monasteri d'Eixalada va ser substituït pel de Sant Miguel de Cuixá. L'acta de la fundació d'este monasteri va ser firmada per Protasi i Va mirar el Vell, el 29 de juny de 879. El nou monasteri va conservar tots els bens adquirits pel monasteri de la Eixalada, als que es varen afegir noves donacions aportades pels comtes de Cerdanya-Conflent.