Monasteri de Sant Francisco (Molina d'Aragó)
El monasteri de Sant Francisco de Molina d'Aragó va ser un monasteri franciscano situat en la ciutat espanyola de Molina d'Aragó.
Va ser fundat a finals de el XIII i en l'actualitat l'edifici és ocupat per una Residència de la Tercera Edat, atesa per les Germanes de la Caritat de Santa Ana, més una atra menuda part que estaja el Museu Comarcal de Molina d'Aragó.
Història del monasteri
[editar | editar còdic]_08.jpg){kind=link}
Va ser fundat en 1284 per Blanca Alfonso de Molina, quinta senyora de Molina i Taula, que era filla de l'infant Alfonso de Molina i neta del rei Alfonso IX de León.[1] El monasteri va quedar establit en una zona de la ciutat coneguda com l'arraval de Sant Francisco,[2] que quedava fòra del recint amurallado.[3] La fundadora del monasteri va manifestar la seua voluntat de ser sepultada davant l'altar de Santa Isabel de l'iglésia de Sant Francisco, en el que estava sepultada la seua filla Mafalda,[4] i va dispondre que dit monasteri deuria ser sempre habitat per monges de clausura, ya que en cas de no ser aixina passaria a mans del Cabildo de clercs de Molina d'Aragó.[5]
Blanca Alfonso de Molina també va llegar al monasteri de Sant Francisco, per a pagar els sufragis per la seua ànima, 5.000 maravedís anuals procedents de l'impost cridat cap del pit,[6] que pagaven les aljamas judeues, i la reina María de Molina, que era germanastra de la fundadora, va confirmar esta donació despuix de la mort d'aquella, i en 1298 va ordenar a Alfonso Ruiz Carrillo, que era l'alcaide del castell de Molina d'Aragó, o als que substituïren a este, que en cas que els judeus no abonaren esta cantitat serien tancats en el castell, i no deurien donar-los de menjar o beure fins que ho feren.[7] I Blanca Alfonso de Molina també va deixar establit un aniversari anual per la seua ànima, que deuria ser celebrat per dèu capellans, i per a això va destinar 500 maravedís procedents de les salines de Almallá i Traid, encara que posteriorment la cantitat es va reduir a 400 maravedís.[8]
A principis de el XVI es va portar a terme la reforma de l'Orde franciscana, primer pels Reis Catòlics i posteriorment pel Moradura Cisneros.[9] No obstant, el guardià del monasteri de Sant Francisco, fra Gonzalo de Tarancón, es va opondre a dita reforma i es va tancar, junt en el restant dels flares, en l'interior del monasteri, manifestant que d'allí no els trauria ningú mentres vixqueren, i la situació va aplegar a tal extrem que en 1525 Carlos I va expedir un Recapte Real en la que ordenava a l'aguasil de Casa i Cort de Molina d'Aragó, Cristóbal Cacho, que ajudat per «Oficials, Justícia, Cavallers, Escuders i hòmens bons de la Vila», expulsara del monasteri als flares que resistien allí i que, posteriorment, ho entregara als flares de l'Observança Regular que serien enviats des de la ciutat de Toledo.[9] I l'historiador Antonio Herrera Casat senyala en la seua obra Monasteris i convents de Castella-la Mancha, que «una verdadera batalla, com un sege i assalt a castell, va haver de lliurar-se».[9] La Germandat de l'Esperit Sant de Molina d'Aragó, que agrupava als sastres i als calceteros de la ciutat, tenia la seua sèu en l'iglésia de Sant Francisco, encara que es desconeix la data de la seua fundació.[10]
En novembre de 1810, durant la Guerra de l'Independència Espanyola, el general francés Roquet va ordenar incendiar Molina d'Aragó, i la quarta part dels edificis de la ciutat varen quedar en ruïnes, els franciscanos varen abandonar el seu monasteri i este va resultar sériament danyat.[11] I en 1836, per la Desamortisació de Mendizábal, els religiosos varen ser expulsats i el monasteri va passar ser propietat de l'Estat, que ho va convertir en Hospital Civil.[12] L'iglésia va quedar abandonada durant vàries décades, fins que en 1886 el monasteri va ser ocupat per les Germanes de la Caritat de Santa Ana, que varen crear un Hospital per a persones pobres, al que varen cridar Hospital de Sant Dumenge. En l'actualitat l'edifici està ocupat per una residència de la tercera edat atesa per dites religioses[12] i pel Museu Comarcal de Molina d'Aragó.[13]
L'iglésia
[editar | editar còdic]Originalment l'iglésia del monasteri va ser edificada en estil gòtic,[14] pero posteriorment va ser reedificada entre els sigles XVI i XVIII, coincidint en l'época de major esplendor de la ciutat.[12] Els murs del temple estan reforçats en machones construïts en pedra de sillería, i en ells hi ha finestrals en forma d'arc semicircular.[12] Una porta de gran altura, acaronada per un arc eixint i orientada cap al nort, permet accedir al temple, i en el seu arremate, de forma triangular, apareix l'escut de l'Orde franciscana.[12]
I sobre la portada de la capella de la Venerable Orde Tercera, situada als peus del temple, en àbsit semicircular, i construïda en el XVIII,[14] estan colocats els escuts barrocs i de grans dimensions d'esta Orde.[12]
L'iglésia és d'una sola nau, i està coberta en voltes de crucería que descansen sobre columnes.[12] El presbiteri és recte, i a abdós costats de la capçalera del temple hi ha sengles capelles d'estil renaixentiste,[14] sent la del costat del Evangelio, que pertanyia a la família Garcés de Marcilla, la més destacada per la seua ornamentació i els seus escuts d'armes,[15] i la capella del costat de l'Epístola pertanyia a la família Ruiz de Molina.[16] I als peus del temple, i en alt, està situat el cor de l'iglésia, que és de grans dimensions.[16]
El sepulcro de Blanca Alfonso de Molina
[editar | editar còdic]
La fundadora del monasteri va rebre sepultura, tal i com havia dispost en el seu testament, en el monasteri de Sant Francisco, i els seus restants mortals descansaven en un sepulcro colocat en el centre de l'iglésia del monasteri. Segons els antics cronistes el sepulcro era de pedra i d'estil romànic, de gran tamany, i estava adornat en varis escuts d'armes tallats i policromados de Blanca Alfonso de Molina, en els que apareixia un lleó rampante roig sobre fondo d'argent rodejat per huit castells,[17] que devien ser idèntics a l'escut utilisat per la reina María de Molina, i semblança a l'utilisat pel seu pare, l'infant Alfonso de Molina.[18] I, segons esta descripció, és possible que el sepulcro s'assemblara, com senyalen diversos autors, al sepulcro d'Alfonso VIII de Castella i de Leonor de Plantagenet, que es troba en l'iglésia del monasteri de les Folgues de Burgos,[17] a on va ser sepultada Isabel Alfonso de Molina, que era la filla major de Blanca Alfonso de Molina.[19]
En el XIX, despuix de la Desamortisació de Mendizábal, els restants mortals de Blanca Alfonso de Molina varen ser traslladats des del monasteri de Sant Francisco a l'iglésia de Sant Gil de Molina d'Aragó, a on varen ser depositats en una urna situada en el costat del Evangelio del presbiteri,[20] encara que varen desaparéixer, junt en numeroses obres d'art, durant el greu incendi que va destruir completament l'interior de l'iglésia en 1915.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 965.
- ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 1098.
- ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 410.
- ↑ Estepa Díez, 2006, p. 85.
- ↑ Herrera Casat, 2000, pp. 63-64.
- ↑ Cortés Ruiz, 2003, pp. 609-610.
- ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 610.
- ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 738.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Herrera Casat, 2005, p. 157.
- ↑ Cortés Ruiz, 2003, p. 654.
- ↑ Herrera Casat, 2005, pp. 157-158.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Herrera Casat, 2005, p. 158.
- ↑ Geoparque Comarca de Molina i Alt Tajo «Museu Comarcal».
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Herrera Casat et a el, 2010, p. 93.
- ↑ Herrera Casat, 2005, pp. 158-159.
- ↑ 16,0 16,1 Herrera Casat, 2005, p. 159.
- ↑ 17,0 17,1 Herrera Casat, 2000, p. 68.
- ↑ Arc i Garay, 1954, p. 265.
- ↑ VV.AA., 1908, p. 2924.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de San Francisco (Molina de Aragón)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.