Monnaie de Paris
La Monnaie de Paris és l'institució monetària nacional de França. Des de 2007, és una institució pública de caràcter industrial i comercial en França. La seua missió principal és produir la moneda nacional francesa. Creada el 25 de juny de 864, baix el regnat de Carlos el Calvo, per l'Edicte de Pîtres, és una de les empreses més antigues del món i l'institució francesa més antiga que seguix en funcionament.
Fins a 2007, la Monnaie de París era el nom «comercial» de la Direction dones Monnaies et Médailles, que formava part del Ministeri d'Economia, Finances i Indústria. La Monnaie de Paris va adquirir la seua autonomia i va ser dotada de personalitat jurídica per la llei 2006-1666 de finances per a 2007.[1]
L'institució: llocs i missions
[editar | editar còdic]La Monnaie de Paris ampra a 500 persones (2010)ː[2] en dos llocs: el Hôtel de la Monnaie de París (55 % de l'efectiu) i l'establiment monetari de Pessac, en Gironda (45 %).
Les funcions de la Monnaie de Paris s'arrepleguen en l'artícul L. 121-3 del còdic monetari i financer. En nom de l'Estat, en situació de monopoli, falca moneda metàlica corrent.
A nivell europeu, la sèu de Pessac també ha segut designada per a albergar, ademés del Centre Nacional d'Anàlisis de Monedes (CNAP), el Centre Tècnic i Científic Europeu (CTCE), que analisa i classifica les monedes d'euro falses en tota Europa. Este centre actua en el marc de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau i com a orgue de coordinació tècnica dels Estats membres en la lluita contra la falsificació de moneda.
La Monnaie de Paris eixercix atres activitats: regio o comercials, en el sector de la competència:
- La producció i venda de monedes estrangeres, monedes de colecció, medalles i condecoracions;
- la fabricació d'instruments de marca i garantisats.
- la creació de fonts d'art i joyes baix la marca registrada Monnaie de Paris;
- la creació d'edicions especials de medalles i regals d'empresa personalisats;
- el manteniment de el Hôtel de la Monnaie;
- la gestió del Museu de la Moneda de París;
- la posada a disposició o el lloguer de sales en el quai de Conti a les administracions, les autoritats locals o les empreses;
- l'almagasenament de monedes per conte del Banc de França en la sèu de Pessac.
Algunes sifres
[editar | editar còdic]En 2009, la Monnaie va alcançar una facturació de 126 millons en una plantilla de 500 empleats. En 2019, la facturació va ser de 134 millons d'euros per a una plantilla de 489 empleats.[3]
El presupost de l'empresa és de 134 millons d'euros per a una plantilla de 489 empleats.[4] Fabrica mil millons de monedes a l'any (entre elles 700 millons d'euros) i recorre a l'experiència dels artesans per a desenrollar el negoci dels productes d'art (monedes de colecció, fundició, joyes), que representa el 20% del volum de negoci.[5]
Història
[editar | editar còdic]La Monnaie de Paris va ser creada el 25 de juny de 864 pel Edicte de Pîtres de Carlos el Calvo: és l'institució francesa més antiga [6]Plantilla:,[7] i també una de les empreses més antigues del món que seguix funcionant.[8][9]
Ya en 358 es va configurar una estructura que, en principi, anava a perpetuar-se fins a 1879: per un costat, una administració en poders jurisdiccionals i reguladors en matèria monetària, i per un atre, uns tallers posats baix el control de l'Estat i distribuïts per tot el país.
L'institució va adquirir una nova sèu central en París, tant una oficina de direcció general com una fàbrica, el hôtel de la Monnaie. (1771-1775, Denis Antoine, arquitecte) que s'estén sobre 114 m i ocupa una superfície de 12 000 m2, quai Conti.[10] El químic Darcet (1777-1844) va fer ací la seua carrera.
La Monnaie de Paris està adscrita al Ministeri d'Economia i Facenda des de les lleis de 22 i 23 de Vendemiaire any IV (setembre de 1796). Les lleis de 31 de juliol i 20 de novembre de 1879 varen decidir que la fabricació de monedes seria realisada exclusivament pel propi Estat baix el nom de Administration dones Monnaies et Médailles.
De 1848 a juny de 1876, Anatole Hulot, ajudant del gravador general Jacques-Jean Agrana, va crear el taller de producció del primer sagells de correus de França en el hôtel de la Monnaie.
En 1973, l'Estat va construir una nova fàbrica en Pessac (Gironda) per a produir totes les fases de la fabricació de monedes d'euro destinades a la circulació i colecció. Des de 1998, les huit monedes d'euro es produïxen en esta fàbrica.
La Monnaie de Paris ha obtingut la triple certificació QSE.
En 2012, va ser la primera institució pública en obtindre el sagell de «Entreprise du patrimoine vivant »(Empresa de Patrimoni Viu).
A finals de setembre de 2017, la Monnaie de Paris va reobrir despuix de les obres de renovació: el 80% de la superfície dels edificis d'1,2 ha és ara accessible al públic. Una cancha de bàsquet dels anys 50, que estava situada baix el sostre d'un ala, va ser derruïda per a respectar millor la simetria dels locals. 2000 peces (d'un total de 170 000 objectes en les reserves), mai abans expostes (medalles i monedes rares, lingots recuperats d'un naufragi, etc.), es presenten en el museu dedicat en saber fer de l'institució.[11]
La Monnaie de Paris acuñaó les seues primeres monedes d'or en maig de 2018, en el marc del centenari del fi de la Primera Guerra Mundial. Una menció en estes monedes indica la certificació Fairmined.[12][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Loi du 21 décembre 2006, art. 36» (en francés). Consultat el 2 de decembre de 2021.
- ↑ Le Monde du mardi 9 février 2010, Économie p. 6.
- ↑ Monnaie de Paris. «Rapport d'activité 2019 de la Monnaie de Paris» (en francés). Consultat el 2 de decembre de 2021.
- ↑ Monnaie de Paris. «Rapport d'activité 2019 de la Monnaie de Paris» (en francés). Consultat el 2 de decembre de 2021.
- ↑ France Culture.Consultat el 2 de decembre de 2021.
- ↑ «Découvrez la face cachée de la Monnaie de Paris (et de vós pièces)» (en francés). 20minutes.fr. Consultat el 2 de decembre de 202.
- ↑ «La plus vieille institution française est à Paris» (en francés). Li Bonbon. Consultat el 2 de decembre de 202.
- ↑ (7 d'agost de 2006) La Monnaie de Parisː 12 siècles de Histoire (en francés), Paris: Li Cherche midi. ISBN 2-7491-0822-5.
- ↑ Els dos albercs japonesos Nishiyama Onsen Keiunkan i Hōshi Ryokan, fundades a principis del 700, són considerades pel Monnaie de París com les empreses més antigues.
- ↑ (1999) Guide Gisserot de Paris (en francés), Éditions Jean-Paul Gisserot, p. 19.
- ↑ Li Figaro Magazine.
- 74-81.
- ↑ L’info durable.Consultat el 4 de novembre de 2021.
- ↑ L'Usine nouvelle.Consultat el 4 de novembre de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monnaie de Paris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.