Monomi-binomi
El sistema de sifrat Monomi-binomi, també cridat tauler demediado (abdós són traduccions del francés mônome binôme i de l'anglés straddling checkerboard respectivament, també és conegut en italià com scacchiera a diffusione), és un sistema de sifrat que es basa en una substitució simple. No obstant, mentres que sistemes com el sifrat de César supon la substitució de cada lletra per un atre símbol, i sistemes com el quadrat de Polibio o la sifra nihilista suponen la substitució per dos símbols corresponents a les coordenades de la lletra substituïda, el sistema Monomi-binomi permet que algunes lletres siguen substituïdes per un símbol i unes atres per dos símbols. D'acort en David Kahn, la seua invenció va ser obra dels russos.[1]
Descripció del procés de sifrat
[editar | editar còdic]Per a sifrar, lo primer és generar un quadro similar al següent en que s'ha amprat la paraula mnemotècnica DENARIOS composta per les 8 lletres més freqüents en castellà i s'ha completat l'última llínea en una almohadilla (#) per a representar atres possibilitats com signes de puntuació, etcétera:
| - | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 0 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| - | D | - | I | N | A | R | - | I | O | S |
| 2 | B | C | F | G | H | J | K | L | M | Ñ |
| 7 | P | Q | T | O | V | W | X | I | Z | # |
S'han deixat dos lletres en la primera llínea, buides i representades per un guion (-), per a poder formar el tauler.
Per a sifrar, se substituïxen les lletres situades en la primera llínea pels números corresponents a la columna. En el cas de les lletres arreplegades en les llínees segona i tercera, se'ls antecedixen els números 2 i 7, respectivament. D'esta forma, tot número 2 o 7 senyalarà que deu triar-se el duo de números.
Naturalment, es poden amprar tres buits en la primera llínea en la consegüent creació d'una llínea més de modo que siguen 37 caràcters (segons The Codebreakers, esta taula en 37 caràcters era la preferida pels russos en atenció a la seua alfabet que consta de no menys de 33 caràcters). Estes variants també poden amprar-se per a introduir dígits o atres símbols. Pel contrari, es pot dir que la variant en 28 posicions en la taula és la preferida pels anglosaxons que solament usen 26 caràcters.
Front als demés sistemes de substitució simple presenta la ventaja de que permet ocultar la llongitut del mensage.
Es tracta d'una substitució que pot ser complementada en atres sistemes de sifrat com ocorre per a formar la sifra VIC.
Us històric
[editar | editar còdic]El primer us històric registrat sembla ser durant la Guerra Civil Espanyola per part dels republicans i dels assessors soviètics dels mateixos. Segons David Kahn, va anar un invent soviètic que es va amprar, per volta primera a gran escala, coincidint en la Guerra Civil.[2] Segons pareix la documentació més antiga conservada registra la clau M DELVAYO.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ David Kahn, The Codebreakers – The Story of Secret Writing (ISBN 0-684-83130-9), obra en anglés original, en el seu capítul dedicat a la criptografia russa
- ↑ David Kahn, The Codebreakers – The Story of Secret Writing (ISBN 0-684-83130-9), obra en anglés original, en el seu capítul dedicat a la criptografia russa.
Notes
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monomio-binomio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.