Mont Oku
El Mont Oku, o Montanya Kilum, és el volcà més gran del Massiç Oku, en la Llínea Volcànica de Camerún, ubicada en la regió Oku del Altiplano Occidental de Camerún. És la segona montanya més alta del continent d'Àfrica Central. l'estratovolcán s'eleva a 3.011 m sobre el nivell de la mar, i està tallat per una gran caldera.
Geologia
[editar | editar còdic]Algunes de les roques tenen edats compreses entre fa 24.9 a 22.1 millons d'anys. La montanya està formades per lava basálticas i hawaíticas, seguides per traquitas i després per grans volums d'ignimbritas traquíticas i riolíticas en una gruixa de fins a 1,000 metros. Es varen produir despuix més lava traquíticas, tobas i breches, i la fase més recent va produir cons piroclásticos i cràters d'explosió. Un d'estos cràters conté el llac Oku, des d'a on fluïxen basalt emesos en el nort, i lava riolíticas i fonolíticas en el sur.
Ecologia
[editar | editar còdic]En 1997 es va descobrir, prop del cim del volcà a una altitut de 2900 m, una chicoteta comunitat de sphagnum en espècies de plantes de chapulls associades. El pantà de sphagnum més alt d'Àfrica occidental. En este lloc també es troben vàries espècies de plantes endèmiques del àrea de Kilum-Ijim, i és extremadament important per a la conservació. Els 200 km² dels boscs de l'àrea de Kilum-Ijim d'al voltant de la montanya formen la major massa de bosc montano en Àfrica occidental, un hàbitat important per a espècies endèmiques d'animals i plantes. El bosc està en risc, ya que està rodejat per una alta densitat d'assentaments humans. BirdLife International i el Ministeri de Mig ambient i Silvicultura estan portant a terme conjuntament el Proyecte Forestal Kilum-Ijim, l'objectiu del qual és conservar el bioma forestal, mantindre la biodiversitat i garantisar una reutilisació sostenible.
La major part de l'àrea dins del llímit de Kilum-Ijim té més de 2000 metros d'altura i consta de boscs montanos mesclats en pasturages montanos i comunitats subalpinas. En elevació més baixes, la major part del bosc submontano ha segut talat per a l'agricultura. Basat en imàgens satelitales, entre 1958 i 1988 es va perdre aproximadament la mitat del bosc, encara que la regeneració va començar poc despuix de l'inici del proyecte de conservació en 1987. Des de llavors hi ha hagut una recuperació constant de la reserva forestal, que està baix el maneig directe de comunitats Kilum-Ijim. Espècies endèmiques en perill d'extinció que es troben exclusivament en el Mont Oku són: el Hylomyscus grandis, el rata peluda de Dieterlen, la granota en garres del Llac Oku i el sapo Wolterstorffina chirioi .[1] El prat montano sobre el cinturó forestal alberga l'endèmic rata rayado de Mittendorf.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2015) An IUCN situation analysis of terrestrial and freshwater fauna in West and Central Africa, IUCN, p. 54. ISBN 978-2-8317-1721-0.
- ↑ Mont Oku en la llista roja de la UICN.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Oku» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.