Anar al contingut

Montes Obarenes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els monts Obarenes són un sistema montanyós del nort d'Espanya en una altitut mija d'entre 800 i 900 metros, encara que en altituts de fins als 1400 m del pico Humión. Tenen una llongitut aproximada de 30 km i s'estenen des de les hoces de l'Ebre, en Sobrón (Burgos i Àlaba), fins a les Closques d'Haro (La Rioja), a on el ric Ebre els separa de la serra de Cantàbria.

El sistema montanyós entre les hoces de l'Ebre i Pancorbo està format per varis blocs montanyosos pero des de Pancorbo a Haro es veu com una barrera prou contínua i uniforme, per lo que encara cridant-se de la mateixa forma solen ser tractats com a seccions diferents.

Mapa topogràfic dels Montes Obarenes (OpenTopoMap)
Mapa topogràfic dels Montes Obarenes

Els monts Obarenes, la serra de Cantàbria, la serra de Urbasa o els monts Vascs són estribaciones de la gran cordillera pirenaic-cantàbrica.

Secció de les hoces de l'Ebre a Pancorbo

[editar | editar còdic]
Pico Humión, Montes Obarenes, Burgos.

La seua extensió sobre la província de Burgos es troba declarada com parc natural conegut com Montes Obarenes-San Zadornil.

En l'any 2008, algunes organisacions ecologistes varen estar especialment implicades en el seu defensa perque estimaven que el parc natural estava en perill davant la possible construcció de l'autopista AP69, també denominada Dos Mars, que el seu traçat discorreria pel parc natural.

El proyecte de l'Autopista Dos Mars que prevea unir la A-67, a l'altura de la localitat càntabra de Reinosa, en la ciutat burgalesa de Miranda d'Ebre i d'esta manera unir el Rebanc Cantàbric en el Llevant espanyol a través de la AP-68 i la AP-2 o la A-23, va ser descartat pel seu negatiu impacte ambiental sobre espais naturals com el parc natural de Montes Obarenes-Sant Zadornil en la comarca burgalesa de les Merindades o l'espai natural de l'Embassament de l'Ebre en la comarca càntabra de Campoo-Les Valls.

El 14 d'agost de 2010 el Bolletí Oficial de l'Estat va publicar la resolució de la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic del Ministeri de Mig ambient, Mig Rural i Marí, en la que es va formular una Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) desfavorable a la realisació del proyecte de l'estudi informatiu de la citada autopista per al tram A-67-Miranda d'Ebre, en concloure que dit proyecte "previsiblement causarà efectes negatius significatius sobre el mig ambient". Aixina mateix la DIA va senyalar que les mides previstes pel promotor no són "una garantia suficient de la seua completa correcció o la seua adequada compensació".

Un atre proyecte abandonat va ser la creació d'un parc temàtic junt al parc.[1]

Secció de Pancorbo a Haro

[editar | editar còdic]

El tram d'estos monts que transcorre des del desfiladero de Pancorbo fins a les Closques d'Haro pansa en el seu vertent nort pels municipis de Pancorbo, Ameyugo, Bugedo i Miranda d'Ebre, i en el seu vertent sur pels de Foncea, Cellorigo, Galbárruli, Sajazarra, Villalba de Rioja i Haro.

Zones de pas

[editar | editar còdic]

Els tres passos històrics entre el replanell i la llanada en esta zona han segut el desfiladero de Pancorbo, la Hoz de Morcuera junt a Cellorigo i les Closques d'Haro.

Vàries vies de comunicació utilisen estos i atres passos en la zona:

Principals cims

[editar | editar còdic]

La màxima altitut és el pico Humión (1434 m), sent atres cims destacats:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «La polèmica finca del magnat Antolín en Burgos: ni via verda ni parc natural» (en és). El Confidencial. Consultat el 8 de març de 2020.