Montes de Oca (Guajira)

Els monts de Oca es troba a l'extrem nort de la serranía del Perijá en l'Estat Zulia. Comprén la porció més septentrional de la cordillera Oriental. Este sistema montanyós està situat en la regió suroriental del departament de La Guajira, i servix de llímit internacional entre les repúbliques de Colòmbia i Veneçola. Immersa en este sistema orogràfic està ubicat també la Reserva Forestal Protectora de Monts de Oca, la qual ocupa un àrea de 8.494,15 hectàrees i s'ubica en la jurisdicció dels municipis guajiros de Maicao (6.973,66 ha) i Albània (1.520,49 ha); la reserva té una forma allargada i el seu eix orienta en sentit suroest-noreste, medix uns 25 quilómetros d'esgambi en promig. Els seus llímits altitudinals oscilen entre 200 i 800 m s. n. m. en el cerro de Carraipía, que representa el punt més alt en este sector.

Per la seua ubicació els Monts de Oca estan considerats com un corredor altitudinal entre els páramo del centre de la Serranía del Perijá i àrees xerofíticas de la mija-alta Guajira, i constituïxen un punt de contacte obligat entre les biotascis i transandinas en el nort d'Amèrica del Sur. Des del punt de vista biogeográfico formen part del cinturó àrit pericaribeño i de la regió Norandina (Perijá i Guajira-Alt Cessar) i comprén un àrea prou antiga, geològicament comparable en la de la Serra Nevada de Santa Marta.

Flora

La cobertura natural de major representació en la serranía és el bosc sec tropical, del com se sospita que subsistix menys d'un 1,5% de la seua superfície original en tota Colòmbia, i constituïx per això un dels ecosistemes més amenaçats i en escassa representació en àrees protegides del país.

Aun cuando prou desconeguda, se sap que la biota del bosc sec tropical alberga prop del 16% de les espècies de flora amenaçada de Colòmbia i posseïx més del 60% de la fauna en distribució restringida a la Planura Costera del Carib. Fins al moment els inventaris fets a les flors que es desenrollen en la serranía han identificat 255 espècies, 209 gèneros i 55 famílies, en a on descollen per la seua abundància les leguminosas, de famílies com la Bignoniaceae i Burseraceae. Les lianes i bejucos són comunes i abundes els de les famílies Convolvulaceae, Cucurbitaceae, Menispermaceae, Passifloraceae i Smilacaceae.

Estudis recents desenrollats per Conservació Internacional per a la formulació del pla de maneig de la reserva varen identificar sèt unitats de cobertura i us de la terra tals com: