Morella rivas-martinezii
La faya herreña o faya romana és una espècie d'arbre endèmic de les Illes Canàries, Espanya. Es troba en perill crític d'extinció.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Alcança els 8-10 metros d'altura, en fulls adultes cuneadas en vora distal redonejat i llaugerament crenado. Els fulls jóvens són ovales redonejades. És una planta dioica en inflorescència masculina en ament de 10 mm; les femenines curtes i paucifloras. Presenta fruts drupáceos, subgloboso, de 5-8 mm de diàmetro.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Este arbre és endèmic de les illes d'El Ferro, La Gomera i La Palma del Archipèlec Canari.[1][2] La població total ascendix a 97 individus, trobant-se 82 d'ells en el Ferro,[1] casi tots en la mateixa població, mentres que en La Palma i La Gomera casi sempre apareix en forma d'individus aïllats.[2]
Biologia
[editar | editar còdic]Hàbitat
[editar | editar còdic]Apareix entre els 500 i els 1340 metros d'altura,[1] en zones de cultiu parcialment recolonizadas pel monteverde o bosquetes dominats per fayas (Myrica faya) i petorres (Erica arborea) i ocasionalment sabinas (Juniperus turbinata subsp. canariensis), llorers (Laurus azorica), acebiños (Ilex canariensis) i codesos (Adenocarpus foliolosus).[1][2]
Reproducció
[editar | editar còdic]És una espècie dioica para la qual no s'ha observat germinació en el mig natural.[1][2] En la seua dispersió semblen estar involucrades determinades aus frugívoras com la merla (Turdus merula) i el pinzón vulgar.[2] És capaç de hibridar-se en Myrica faya,[1][2] havent-se obtingut una proporció de plántulas en característiques d'esta espècie del 90 % en una experiència de reproducció en captivitat en llavors recolectades en el mig natural. S'ha conseguit reproduir-la en algun èxit per mig de l'us de estacas.[2]
Conservació
[editar | editar còdic]La majoria dels individus són adults reproductors (poblacions senils) existint ademés una certa desproporció de sexes, sent més abundants els eixemplars masculins, dificultant encara més la seua reproducció, ya complicada per l'aïllament de la major part dels eixemplars (especialment en La Gomera i La Palma). No s'ha observat reclutament d'individus jovenils en cap de les seues poblacions.[2]
La competència en espècies exòtiques i la competència natural, calcigue, antropización del seu hàbitat, el pastoreig i la depredación, la construcció de carreteres i infraestructures també amenacen la supervivència d'esta espècie.[1]
Existix un programa de recuperació en el parc nacional de Garajonay.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 [1], Banyares Baudet, A., Carqué Àlber, I., Fernández López, Á., Marrero Gómez, M.V. & Ojeda Land, I, 2011. Myrica rivas-martinezii. In: IUCN 2012. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 19 July 2012..
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 [2]
- Archivat el 14 de decembre de 2014 archivat en Wayback Machine., I. CARQUÉ ÀLBER, M.V. MARRERO GÓMEZ, Á. BANYARES BAUDET, I. OJEDA LAND i Á. FERNÁNDEZ LÓPEZ.Myrica rivas-martinezii A. Sants en: Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Myrica rivas-martinezii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.