Moriori

Els moriori són un poble natiu de les illes Chatham (Rekohu en idioma moriori), un archipèlec a l'est de Nova Zelanda en mig del oceà Pacífic. Vivien baix normes de no violència i resistència passiva (Nunuku-whenua), lo que no va impedir la seua cuasiextinción a mans dels invasores maoríes taranaki en la década de 1830.

Si be en un principi es pensava que els moriori eren anteriors als maoríes, a finals d'el XX en la comunitat arqueòloga es va impondre la tesis de que eren maoríes que es varen assentar en les Illes Chatham en el XVI. També hi ha teories que afirmen que és un poble d'orige polinesio pero no de Nova Zelanda.

Orige

El moriori és considerat culturalment un poble polinesio. Varen desenrollar una cultura pròpia en les illes Chatham adaptada a les condicions locals. Les últimes investigacions indiquen que els ancestros dels moriori eren maorís polinesios que varen emigrar des de Nova Zelanda abans de l'any 1500. Esta teoria es recolza en característiques que el llenguage moriori té en comú en el dialecte de la tribu maorí Ngā@i Tahu de l'illa Sur de Nova Zelanda i en comparacions entre genealogia moriori (hokopapa) i maorí (whakapapa). Els vents predominants en el Pacífic Sur podrien explicar que les illes Chatham anaren dels últims territoris en ser descoberts i colonisats pels polinesios.

Adaptació a les condicions locals

Erro al crear miniatura:

Dendroglifo moriori en les Illes Chatham

Les Chatham eren més fredes i inhòspites que els territoris d'orige dels seus colonizadores, i en recursos distints encara que abundants. Els cultius que dominaven no es donaven en estes illes, per lo que varen terminar convertint-se en caçadors-recolectors per necessitat. Les illes varen aplegar a tindre 2000 habitants. L'absència de bowenita (un tipo de jade vert), que els servia per a les seues expressions culturals, els va dur a tallar dendroglifos en els arbres. Alguns d'estos gravats encara poden observar-se en l'important reserva J M Barker (Hapupu) National Historic Reserve, situada al noreste de l'illa principal.

Per ser una població escassa i precària, els moriori varen adoptar una cultura pacifista que va evitar la guerra, solucionaven les controvèrsia utilisant la lluita ritual i la conciliació. La prohibició de la guerra i el canibalisme s'atribuïx al seu antepassat Nunuku-whenua. Açò va permetre evitar el malbarat de recursos naturals que, per eixemple, es va produir en l'illa de Pasqua, pero, en ser un imperatiu moral més que una resposta pragmàtica a cada situació, va conduir a la posterior destrucció casi total a mans d'invasores maorís de l'Illa Nort.