Motia
Motia (Plantilla:Lang-grc o Μοτύα; en latín: 'Motya'; Plantilla:Lang-it o Mothia; i en siciliano, Mozzia), moderna illa de Sant Pantaleón, va ser una ciutat de l'oest de Sicília, entre Drepanum i Lilibea (actual Marsala, a 40 km d'esta ciutat), situada en una menuda illa a 1 km de la costa, a la que estava unida per un pas artificial. Va ser colónia feno-púnica, provablement solament un centre comercial, que es va convertir en ciutat en el temps. Els grecs dien haver segut fundada legendariamente per una dòna anomenada Motia, vinculada al héroe grec Heracles.
Sobre el VII va passar a dependre de Cartago. A mida que els grecs establien colónies, els cartagineses es varen concentrar en les tres principals: Solunte, Panormo i Motia, esta última la més propenca a Cartago, per lo que es va convertir en capital de les possessions cartaginesas en l'illa, de la que se servien els cartagineses com a base d'operacions.[1]
És mencionada com una de les ciutats ocupada pels fenicios despuix de la primera colonisació grega.[2] En el 409 a. C., quan el general Aníbal Magón va desembarcar en Sicília va deixar la seua flota en Motia mentres alvançava per terra per a atacar Selinunte. En esta época va ser saquejada (com també Panormo) per Hermócrates, l'exiliat siracusano establit en la zona. Durant l'expedició cartaginesa al mando d'Amílcar (407 a. C.), els cartagineses la varen usar com a base de la seua flota.
En el 397 a. C., Dionisio I de Siracusa la va atacar i la va sitiar. La resistència va ser èpica; despuix de guanyar les muralles i les torres, els habitants varen resistir carrer a carrer, casa per casa; els que varen sobreviure i no varen poder escapar, varen ser eixecutats per Dionisio com a castic. El siracusano Bitón va ser nomenat governador per Dionisio,[3] i el seu germà Leptines la va convertir en base de la flota siracusana.[4]
En el 396 a. C. va desembarcar en Panormo (actual Palermo) el general cartaginés Himilcón i reconquistó la ciutat, a on no va trobar casi resistència.[5] Himilcón va fundar llavors Lilibea, que tenia una millor situació, i va traslladar allí als habitants de Motia que havien sobrevixcut. La vella Motya va desaparéixer de l'història i l'illot va ser habitat solament per peixcadors.
L'illa, a on antigament estava la ciutat, es diu en l'actualitat Sant Pantaleón (des de el XI, topònim al que varen canviar els monges basilianos).
Restants
[editar | editar còdic]Es poden vore algunes ruïnes, fragments de les murallas i dos portes, calçades, aixina com el cothon (instalació portuària). S'han trobat algunes monedes i ceràmica.
La peça més reconeguda del art cartaginés en l'illa és el Efebo de Motia, expost en el Museu Whitaker de Motia. Una escultura de el V, ya en una influència o eixecució helena.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XIV, 47,4.
- ↑ Tucídides VI,2.
- ↑ Diodoro Sículo, op. cit XIV, 51-53.
- ↑ Diodoro Sículo, op. cit. XIV, 54.
- ↑ Diodoro Sículo, op. cit XIV, 50,2; XIV,55.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.