Motor SV
Un motor SV, de l'expressió anglesa Side Valves (també conegut com de vàlvules laterals,[1] de culata plana, de cap pla, en vàlvules en el bloc o en culata en L[2]) és un motor de combustió interna en les seues vàlvules d'assent contingudes dins del bloc del motor, en lloc d'en la culata, com succeïx en un motor OHV.
És un sistema de distribució molt senzill, el primer que es va popularisar, i va anar el més usat en els motors de gama baixa i mija fins als anys 1950. Les vàlvules estan situades en el bloc del motor, i són accionadas directament per un arbre de levas vinculat al cigonyal del motor (vore la figura). Al no contindre les vàlvules, la culata pot ser una peça molt senzilla, pràcticament una simple tapa, per lo que estos propulsors també eren coneguts com a motors de culata o de cap pla ("flathead" en anglés).[3]
El sistema ha experimentant una renaixença en els motors aeronàutics de baixes revolucions, com en el cas del D-Motor.[4]
Disseny de vàlvules laterals
[editar | editar còdic] ... |
 |
.jpg)
El sistema d'accionament del control dels fluix d'admissió i escape comprén un arbre de levas ubicat en la part baixa del bloc de cilindres que opera les vàlvules d'assent a través de taqués i de varetes d'espente curtes (o, a voltes, sense varetes d'espente). El sistema de vàlvules laterals evita la necessitat d'amprar atres components mecànics en la distribució, com a varetes d'espente llargues, balancines, vàlvules en cap o arbres de levas.[5] Les vàlvules laterals solen ser adjacents al bloc del motor, ubicades a un costat dels cilindres, encara que en ocasions es va amprar la variant menys comuna de "fluix creuat" denominada de culata en "T". En un motor en culata en T, els gasos de la combustió ixen per la vàlvula d'escape situada en el costat del cilindre opost al de la vàlvula d'admissió.
La cámara del motor de vàlvules laterals no està per damunt del pistón (com en un motor OHV de vàlvules en cap), sino que es troba a un costat, per damunt de les vàlvules. La bugia es pot ubicar sobre el pistón (com en un motor OHV) o sobre les vàlvules; pero els dissenys d'aeronaus en dos bugies per cilindre poden usar una o abdós posicions.[6]
El disseny en "pistones emergents" es pot usar per a aumentar la relació de compressió i millorar la forma de la cámara per a evitar el picat de bielas.[7] Els pistones "emergents" es diuen aixina perque, en la posició de punt mort descollen per damunt de la part superior del bloc de cilindres.
Ventages
[editar | editar còdic].jpg)
Les ventages d'un motor de vàlvules laterals inclouen: simplicitat, fiabilitat, baix número de peces, baix cost, baix pes, compacidad, potència de resposta a baixa velocitat, baix soroll mecànic del motor i insensibilidad al combustible de baix octanaje. L'absència d'un tren de vàlvules complicat permet un motor compacte que és barat de fabricar, ya que la culata pot ser poc més que una simple peça de fundició de metal. Estes ventages expliquen per qué els motors de vàlvules laterals es varen usar para automòvils de turisme durant molts anys, mentres que els dissenys en vàlvules en cap es varen reservar solament per a aplicacions d'alt rendiment com aeronaus, automòvils de lux, deportius i algunes motocicletes d'altes prestacions.[8]
En el punt mort superior, el pistón s'acosta molt a la part plana de la culata, i la compressió resultant produïx una turbulència que genera una excelent mescla d'aire i combustible. Una característica del disseny de vàlvules laterals (particularment beneficiosa per a un motor aeronàutic) és que si una vàlvula s'atolla en la seua guia i permaneix parcialment oberta, el pistón no es danyaria i el motor continuaria funcionant de manera segura en els seus atres cilindres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ American Rodder, 6/94, pp.45 & 93.
- ↑ (Com la secció travessera del cilindre té la forma d'una L invertida, també s'utilisen atres noms com "bloc en L" o "culata en L")
- ↑ SK Gupta (2020). A Textbook of Automobile Engineering, S. Chand Publishing, pp. 349 de 921. ISBN 9789352838165.
- ↑ «D-Motor image».
- ↑ Una excepció són les motocicletes Indian, que ampraven balancines i varetes d'espente per a transmetre el moviment des dels lòbuls de les levas fins als refillols de les vàlvules.
- ↑ Els motors aeronàutics de cap pla del tipo D-Motor tenen les dos bugies damunt de les vàlvules d'admissió.
- ↑ Davis, Marlan. «Ford Flathead V8 – The Flathead Guide of Death». Hot Rod Magazine. «Tractar de recuperar la relació de compressió per mig de l'us de pistones emergents pot millorar el fluix d'aire sempre que es preste l'atenció adequada a l'àrea de transferència i a la conexió general entre el pistón i la cámara. El millor equilibri ha segut objecte de debat durant més de 60 anys. Actualment, l'enfocament més popular és eixecutar un gran pistón emergent, pero en una cúpula en el costat adjacent a les vàlvules per a mantindre rebujada l'àrea de transferència entre les vàlvules i el diàmetro interior del cilindre. Les relacions de compressió recomanades estan entre 7.5 i 8:1 en motors d'aspiració natural i entre 6.5 i 7.0:1 en un alimentador.»
- ↑ Tim Gilles (2018). Automotive Engines: Diagnosis, Repair, and Rebuilding, Cengage Learning, pp. 13 de 672. ISBN 9781337670227.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motor SV» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.