Mundigak
Mundigak (Plantilla:Lang-ps) és un jaciment arqueològic que es troba a uns 55 km al noroest de la ciutat de Kandahar, en el curs superior del riu Kushk-i Nakhud, en la província de Kandahar en Afganistan. Durant l'Edat del Bronze Mundigak va ser el centre de la cultura de Helmand que va florir sobretot durant el tercer mileni a. C.
Història
[editar | editar còdic]
Mundigak va ser una gran ciutat prehistòrica que va tindre un important desenroll cultural entre el 5º i 2º mileni a. C. convertint-se en el centre principal de la Cultura de Helmand desenrollada principalment en la província de Helmand.[1] La ceràmica i atres utensilis posteriors al tercer mileni, la seua época de major esplendor, nos mostren que va haver interacció en Turkmenistan, Baluchistan i ciutats de la vall del Indo.
Mundigak va començar a excavar-se en l'any 1950 pel francés Jean Marie Casal [2] i en els seus inicis era un montícul de 9 metros d'alt.[3] Ocupa un àrea de 21 hectàrees i va ser la segona ciutat més gran de la civilisació Helmand despuix de Shahr-i Sokhta que en 2400 a. C. ocupava 60 hectàrees.[4]
Al voltant del 2200 a. C. abdós ciutats varen començar un accentuat decliu en una dràstica reducció de la seua zona d'influència i l'abandó paulatí de les seues ciutats.[5]
Relacions en la Vall del Indo
[editar | editar còdic]Material trobat en Mundigak, tals com a ceràmica, figures de serps o bous, mostren que varen mantindre relacions en ciutats de la vall del Indo.[6] Estos artefactes tenen numeroses similituts, per eixemple, en atres trobats en les capes més antigues del jaciment de la ciutat de Kot Diji.[7]
Arquitectura
[editar | editar còdic]
En un dels montículs es varen excavar els restants d'un palau i en un atre els de un gran temple lo que indica mostres d'activa vida urbana.[6]
La cronologia és encara incerta pero més o menys s'ha dividit en sèt periodos principals en vàries subdivisions. El periodo principal sembla trobar-se en el nivell IV en el que es veu una época de gran reconstrucció despuix d'una destrucció. Abdós, el palau i el temple, i possiblement també les muralles de la ciutat es varen construir durant este periodo.
En una atra capa es tornen a trobar signes de destrucció i marcats canvis en la ceràmica que denoten un periodo d'abandó entre els nivells IV i V seguit per un periodo de reconstrucció i construcció de grans estructures. En els nivells VI i VII només s'observa una ocupació a chicoteta escala. En Mundigak també s'observen restants que mostren el desenroll de lo que ara podria denominar-se activitats religioses. Un gran edifici encalado, en pilars i una porta delimitada en una llínea de color roig i datada al voltant del 3000 a. C. podia estar relacionat en activitats religioses.[3]
Les primeres cases (nivell I-4) eren estretes i oblongas en parets fetes de terra prensada. En el següent nivell (I-5) es troben cases també oblongas pero més grans construïdes en rajola secada al sol. Forns per a cuinar i cisternes per a almagasenar aigua es varen trobar en nivells més recents.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Afganistan|20px|Vore el portal sobre Afganistan]] Portal:Afganistan. Contingut relacionat en Afganistan.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley, New Perspectives. ABC-CLIO. Pàgina 86.[1]
- ↑ Casal, Jean Marie (1961): Fouilles de Mundigak, Paris
- ↑ 3,0 3,1 «Afghanistan Prehistory». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2012.
- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley, New Perspectives. ABC-CLIO. Pàgina 87.[2]
- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley: New Perspectives. ABC-CLIO. Pàgina 86.[3]
- ↑ 6,0 6,1 (1990) An Encyclopaedia of Indian Archaeology. ISBN 9004092641. Consultat el 21 de setembre de 2015.
- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley: New Perspectives. ABC-CLIO. Pàgina 75. [4]
- ↑ Bridget i Raymond Allchin. The Birth of Indian Civilization. Penguin Books. 1968. Pàgina 237
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mundigak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.