Anar al contingut

Municipi de Campeche

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Municipi de Campeche

El municipi de Campeche és un dels 13 municipis del estat homònim, en el surest de la República Mexicana. La capçalera municipal és Sant Francisco de Campeche, que a la seua volta és capital de l'Estat de Campeche.

Té una població total de 294,077 habitants, d'acort en les senyes tirades pel cens de població i vivenda 2020 de l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI), trobant-se la major concentració de població en la zona oest del seu territori, en la que està situada la ciutat de Campeche.

Geografia

[editar | editar còdic]
  • Altitut: 1 metro.
  • Latitut: 19°51′0″ N
  • Llongitut: 90°31′59″ O

Història

[editar | editar còdic]

Dos grans civilisacions varen donar orige a Campeche: la maya i l'espanyola. Grandea, saber, tenacitat, noblea, arraïlada, reciedumbre, força, talent, noblea, temple, gallardía, es varen fondre en la configuració del nou poble campechano. Els habitants de les plages de Ca Pech es varen trobar en els hòmens que varen aplegar de l'mar.

La primera trobada va mostrar la solidea de cada civilisació; en abdós bandos no va haver manifestacions de temor ni vacilacions; pel contrari, uns i uns atres varen mostrar, en eixe primer moment, respecte mutu. No va haver agressió ni servilisme.

Varen tindre que passar molts anys més per a que mayas i espanyols tornaren a trobar-se i fundar el poble de Salamanca de Campeche en 1531, baix les ordenances de l'alvançat Francisco de Montejo, sorgint el 4 d'octubre de 1540 la Vila i Port de Sant Francisco de Campeche, fundada per Francisco de Montejo, fill.

Durant la colónia es va assentar en Campeche l'atra raïl que es va sumar a la configuració del caràcter dels pobles del Carib americà: la negra.

La fusió d'estes tres races; americana, europea i africana va dotar als campechanos de valors, costums i tradicions singulars que en tenacitat i vigor se seguixen manifestant, adaptant-los als ritmes i definicions que establixen els temps moderns, sense perdre l'essència que els caracterisa.

Fundada la Vila i Port, va ser creixent en habitants i en identificacions, creant-se els distints barris en el pas dels anys. Iniciada la colónia en els sigles XVI i XVII, el dinamisme de tota societat va dur a la ciutat i al municipi de Campeche a créixer a pesar dels obstàculs. Ni la mar ni la terra han impedit el seu creiximent.

Els habitants del recint amurallado i dels barris i poblats que ho rodejaven, varen mostrar el seu hidalguía davant els ideals que varen rodejar la seua història en el XIX: l'independència de Mèxic com a país, la guerra separatista entre Yucatán i Campeche i el sorgiment de la nostra terra com a estat lliure i sobirà. 1821, 1858 i 1863 són dates claus en l'història dels campechanos.

Política

[editar | editar còdic]

Les màximes lleis en el municipi són:

Govern del Municipi

[editar | editar còdic]

El govern es deposita en l'Ajuntament de Campeche, que el seu cabildo s'integra per un president i onze regidors.

Divisió política

[editar | editar còdic]

D'acort a la Llei Orgànica dels Municipis de l'Estat de Campeche, el municipi es dividix en cinc seccions municipals, les quals són;

  • Secció municipal d'Alfredo V. Bonfil: Esta secció es va nomenar en honor a Alfredo Vladimir Bonfil Pinte, la seua capçalera és ejido del mateix nom. A ell li corresponen els ejidos de: Poble Nou de Cayal, Travessia Oxá, Uzahzil-Edzná o Nohyaxché, i la zona arqueològica d'Edzná.
  • Secció municipal de Pich: a esta Secció pertanyen: El poble de Pich, la seua capçalera, el poble de: Bolonchén-Cahuich, la congregació de: Nou Pénjamo i els ejidos de: Kikab i el N.C.P. Melchor Ocampo.
  • Secció municipal d'Els Llorers: A esta secció li pertanyen: les congregaciónes de: Carlos Cano Cruz, Sant Miguel Dellà, Quetzal Edzná, La Llibertat i Sant Luciano.
  • Secció municipal de Tixmucuy: A esta Secció li pertanyen: el poble de Tixmucuy com a capçalera, el poble de Pocyaxun, i els ejidos de: Adolfo Ruiz Cortínez, Bobolá, Nohakal, Uayamón i López Mateos.

Ademés la ciutat de Sant Francisco de Campeche, és una secció en si, pero no és igual a les mencionades en anterioritat, ya que és capçalera del municipi. A Sant Francisco de Campeche li pertanyen:

  • Els Pobles de: Castamay, Chiná, Samulá i Lerma.
  • Els Ejidos de: Chivic, Ebulá, Jesús María, Multunchan, Sant Lorenzo, Olá, Xcampeu, Yalsí i Yaxá
  • I els ranchos de Aguada, Buenavista, Kanisté, El Carmelo, Quatre Germans, Chencollí, El Chi, Chulbac, Cumpich, Les Delícies, Escala, Fénix, Les Flors, Holtabla, Hobomo, Imí, Kalá, Miramar, Moa, Orotova, Paraís, Plaja Alegre, El Potrero, El Prat, Sant Bartolo, Sant Fernando, Sant Francisco, Sant Isidro, Sant Josep, Sant Nicolás, Sant Pedro, Sant Pedro, Sant Pedro Corralché, Sant Rafael, Sant Sebastià, Santa Cristina, Santa María, Santa María, Santa Rita, Santa Rosalía, Tacubaya, Tachic, Tec, Topcemó, Umul, Victoria, Xanabchakán, Xbechel, Xtún, Scuch i Yucumbalán.[2]

Representació llegislativa

[editar | editar còdic]

Per a l'elecció de diputats a nivell federal i local, el municipi es troba ingredado en:

Local

Federal

La temperatura promig anual és de 26 °C presentant-se els nivells màxims abans del solstici d'estiu en un promig de 28 °C alcançant-se una temperatura màxima històrica de 52 °C.

La temporada de pluges està compresa entre els mesos de juny a octubre i la de estiaje (absència de pluges), del més de giner a mitan del més de maig.

Els vents dominants bufen de noroest a suroest de matí i al migdia, durant els mesos de novembre a març, i de nit de noroest a suroest la major part de l'any.

Durant els mesos d'abril i maig, els vents tendixen poc a poc a orientar-se en direcció nort-sur; per als mesos de juny a agost, els vents provenen del surest i per als mesos setembre i octubre, el vent que prové del nort tendix a alinear-se en la direcció este-oest.

En hivern els nortes, masses d'aire fret i sec que es desplacen del noreste i que s'originen en els Estats Units i sur de Canadà, arrepleguen humitat, mateixa que es precipiten en este territori municipal i originen pluges en un periodo que comprén els mesos de novembre a giner.

És en l'estiu quan es presenten els ciclons i tormentes tropicals.

Geografia

[editar | editar còdic]

El Municipi de Campeche té una extensió territorial de 3,410.64 km² que representa el 6.0 % del territori Estatal.

La superfície del municipi és plana en chicotetes ondulacions no majors a 100 m s. n. m.

Està travessat per la Serra alta o Puuc que en el seu recorregut per la costa forma penya-segats en puntes conegudes en els noms de Maxtún i Boxol.

S'ubica en la Gran Plataforma de la Península de Yucatán, composta de roca calcàrea i que s'alça per damunt de la mar des de fa xixanta millons d'anys.

El municipi de Campeche és el primer en orde d'importància econòmica i demogràfica de l'estat de Campeche. Colindar al Nort en el Municipi de Tenabo; a l'Est en el Municipi de Hopelchén; al Sur en el Municipi de Champotón i el Municipi de Seybaplaya i a l'Oest en el Golf de Mèxic.

En l'actualitat, el municipi té una extensió territorial de 3 mil 410.64 quilómetros quadrats que representa el 6% del total de l'estat (H. Ajuntament de Campeche, 2024 - 2027), el qual es dividix per a la seua administració en cinc Juntes municipals i una capçalera municipal.

Hidrografia

[editar | editar còdic]

Com a part de la Regió Hidrològica Yucatán-Oest, El municipi de Campeche carix de corrents superficials. Pel contrari, s'observa la presència de clavills en la seua part nort i noroest, per les quals l'aigua de la pluja ha format caixers subterràneus, no obstant, té cossos d'aigua menuts en les zones de Edzná i Hampolol.

El nivell freàtic es troba a profunditats que van de 6m. a 90m. i el seu aprofitament agrícola es fa a través d'obres de rec; la seua ubicació en el territori Estatal, ho fa un dels municipis en majors recursos hidrològics.

Localitats

[editar | editar còdic]
Còdic INEGI Localitat Població (2020)[3]
040020001 Sant Francisco de Campeche 249 623
040020087 Lerma 8 971
040020077 Chiná 6 295
040020465 Els Llorers 2 669
040020110 Alfredo V. Bonfil 2 416
040020096 Pich 2 055
040020104 Tikinmul 2 029
040020086 Imí 1 651
040020101 Sant Francisco Kobén 1 292
040020070 Bethania 1 280
040020073 Castamay 1 266
040020081 Hampolol 1 221
040020172 Melchor Ocampo 1 137
040020090 Nilchí 1 076
040020263 Quetzal Edzná 1 032
Atres localitats 12 733
Total municipal 294 077

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gómez Montejo (2002). no (ed.). Les H. Juntes Municipals de l'Estat de Campeche, primera edició (en espanyol), no.
  2. Congrés de Campeche. «Llei del Registre de Centres de Població de l'Estat de Campeche» (en espanyol) (PDF). Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2011. Consultat el 5 de novembre de 2011.
  3. «Topografia. Archiu històric de localitats geoestadísticas. Catàlecs predefinits». Institut Nacional d'Estadística i Geografia. Consultat el 2025.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]