Anar al contingut

Murzim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Position Beta Cma.png
Posició en la constelació
Murzim
Constelació Ca Major
Ascensió recta α 06 h 22 min 42 s
Declinació δ −17º 57’ 21.3’’
Distància 500 anys llum
Magnitut visual +1,98
Magnitut absoluta −3.95
Lluminositat 34 000 L (bolométrica)
Temperatura 25 800 K
Massa 15 M (aprox)
Ràdio 12  R
Tipo espectral B1II-III
Velocitat radial +34 km/s
Atres noms HD 44743 / HR 2294
HIP 30324 / SAO 151428

Murzim (β CMa / β Canis Majoris / 2 Canis Majoris),[1] també cridada Mirzam o Murzam, és la quarta estrela més lluenta de la constelació del Ca Major, darrere de Siri (α Canis Majoris), Adhara (ε Canis Majoris) i Wezen (δ Canis Majoris). Es troba a 500 anys llum de distància del sistema solar.

Murzim, Mirzam o Murzam són noms provinents de l'àrap مرزم (‘el heralt’), provablement en alusió a la seua posició precedint l'eixida de Siri per el horisó.[2] També era coneguda per Al Kalb (‘el gos’), corrent davant de Siri, un nom antigament utilisat en el desert.[3] En China era cridada Kuen She (‘el mercat dels soldats’)».[3]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]

Catalogada com jagant blau de tipo espectral B1II-III,[1] Murzim és una estrela calenta en una temperatura superficial de 25 800 K. La seua lluminositat és 34 000 voltes major que la del Sol, i com succeïx en estreles dels tipos O i B baixos, una part important d'esta radiació és emesa en la regió ultravioleta. La seua ràdio és 12 voltes més gran que el radi solar i, en una massa entorn a 15 masses solars, Murzim provablement és més una subgigante que una verdadera jaganta, una estrela a punt de concloure la fusió nuclear de la seua hidrogen intern.[4] La seua edat actual s'estima en 14.9 millons d'anys. Donada la seua elevada massa, el seu destí últim és terminar explosionant com supernova.[4]


Murzim és una estrela variable Beta Cephei, la lluentor de la qual oscila entre magnitut aparent +1.95 i +2.00 en un periodo de sis hores. Esta variació sembla estar relacionada en el final de la fusió del hidrogen i en canvis en l'estructura interna de l'estrela. És la més lluenta d'este tipo de variables, per lo que a estes estreles també li les ha cridat variables Beta Canis Majoris.[4]

Fa 4 356 000 anys —en el plioceno— es va produir el màxim acostament de Murzim al sistema solar. Distant llavors solament 35 anys llum, la seua lluentor va alcançar magnitut aparent −3.78, sent molt més lluenta que Siri (α Canis Majoris) en l'actualitat.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]