Anar al contingut

Museu Comunitari Anacostia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu Comunitari Anacostia

El Museu Comunitari Anacostia (conegut coloquialmente com ACM) és un museu comunitari en el veïnat Anacostia de Washington, D. C., en els Estats Units. És un dels vint museus baix el conte del Institut Smithsoniano i va anar el primer museu comunitari finançat en fondos federals en els Estats Units.[1] El museu, fundat en 1967, va ser creat en l'intenció de dur aspectes dels museus Smithsonian, ubicats en el National Mall, al veïnat de Anacostia, en l'esperança de que els membres de la comunitat del veïnat visitaren els principals museus Smithsonian. Es va finançar en fondos federals en 1970 i se centra en la comunitat de Anacostia i les seues afores en les seues exposicions. Este museu també alberga una biblioteca.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Orígens

[editar | editar còdic]
Archiu:Carver Theater, First Home of the PA37.jpg
El Carver Theatre va servir com com a primera sèu del Museu Comunitari Anacostia
Archiu:ANMDillon Ripley & Uncle Beazley.jpg
El tio Beazley i S. Dillon Ripley en l'inauguració del Museu del Barri de Anacostia el 15 de setembre de 1967

El Museu Comunitari Anacostia va ser presentat per l'Institució Smithsonian en 1966 com “un museu experimental instalat front a una tenda”. El secretari del Smithsonian, Sidney Dillon Ripley, tenia l'intenció de que el museu servira com una oportunitat d'acostament per a atraure a més afroestadounidenses al National Mall per a visitar els museus del Smithsonian. L'idea, que va sorgir d'una conferència organisada pel Smithsonian en 1966, es va fer realitat en març de 1967, quan el Smithsonian va adquirir el Carver Theatre en el barri d'Anacostia. El Carver Theatre, inaugurat en 1948, havia segut fins a llavors un cine-teatre de tamany mig, en capacitat per a 500 espectadors, que havia segut dissenyat per l'arquitecte John J. Zink, en estil arquitectònic "Streamline Moderne".[3] El Smithsonian va buscar el respal de la comunitat i un consell de residents locals de Anacostia es va reunir per a assessorar sobre el proyecte. John Kinard va ser nomenat director del museu en juny de 1967.[4] Pastor i activiste durant el Moviment de Drets Civils, Kinard va estar molt involucrat en el barri de Anacostia i es va assegurar de que els jóvens del barri participaren en la creació del museu.[5][6] Cada semana, el Comité Assessor de Veïnats del museu[7] format per membres de la comunitat es reunia per a ajudar a planificar la programació i les exposicions. El personal i els membres de la comunitat varen treballar colze en colze per a transformar l'edifici d'un cine desaparegut en un espai d'exhibició. La comunitat també va ajudar a elegir qué objectes es mostrarien.


El Museu Comunitari Anacostia es va inaugurar el 15 de setembre de 1967.[1][6][8] El museu tenia huit membres del personal, i solament un era permanent. No va haver curadores ni investigadors ni bibliotecaris.[9] Un model de fibra de vidre de tamany natural d'un Tricerotops, que en 1968 apareixeria com Uncle Beazley en la película per a televisió infantil The Enormous Egg, i que ara es troba prop de Lemur Island en el Parc Zoològic Nacional va assistir a l'event de l'inauguració del museu.[10]

En 1968, el museu va contractar a un fotógraf de plantilla i es va obrir un laboratori de fotografia en el lloc.[11] El museu no es convertiria en part del presupost federal de l'Institut Smithsoniano fins a 1970.[6] Eixe any, es va fundar el Centre d'Investigació Anacostia, en fondos de Carnegie Corporation, per a crear un programa d'història oral.[12] El museu va contractar al seu primer historiador, Louise Daniel Hutchinson, en 1971.[7] En 1972, el museu contava en dèu empleats permanents a temps complet, que treballaven en tres departaments: oficina del director, educació i un departament d'investigació i exposicions. El museu va trobar desafiant incorporar a la comunitat en els seus processos de planificació a mida que creixia i es formaven processos més desenrollats per a incorporar a la comunitat en les exhibicions. El Comité Assessor de Veïnats, que constava de noranta persones, es va reduir en tamany i se li va canviar el nom a Junta Directiva.

John Kinard en el nou museu en 1987

El Laboratori de Disseny i Producció d'Exhibicions, ubicat en Fort Stanton, va ser inaugurat en octubre de 1974. Va ser allí a on es varen portar a terme els preparatius per a un nou edifici del museu. En 1976, va sofrir un incendi en acabant de que les làmines de masonita caigueren d'una carretilla elevadora a un contenidor de diluent de laca. El personal no va poder demanar ajuda degut a que el fòc va danyar les llínees telefòniques. El dany va costar aproximadament $ 75,000 i ningú va resultar ferit.[13] El museu es va convertir en el primer museu Smithsonian en utilisar etiquetes per a persones en discapacitat auditiva en les seues exposicions, en 1980.[14] En 1977 es va crear un archive dedicat a l'àrea de Anacostia.[6]


El nou Museu Anacostia es va inaugurar el 17 de maig de 1987, ubicat en Fort Stanton.[15] El canvi de nom es va deure al canvi en la missió del museu, per a celebrar l'història afroamericana no solament en Anacostia, sino en tot lo món. El director John Kinard va morir en 1989.[16]

Despuix de John Kinard

[editar | editar còdic]

Steven Newsome, un bibliotecari professional, es va convertir en el nou director del museu en 1991, el mateix any en que el museu va establir la seua pròpia biblioteca.[17] El museu va passar per un atre canvi de nom, en 1995, convertint-se en el Museu i Centre de Anacostia per a l'Història i la Cultura Afroamericana. La seua intenció era servir com a ubicació per al Museu Nacional d'Història i Cultura Afroamericana.[6] Durant el mandat de Newsome, el museu es va sometre a una renovació de $ 8,5 millons. En 2004[18] Newsome es va retirar i James Early es va convertir en director interí.[19] Una volta més, el museu va decidir canviar la seua missió, per a centrar-se específicament en les comunitats de Anacostia, i va canviar el seu nom a Museu de la Comunitat de Anacostia en 2006. Eixe any, Camille Akeju es va convertir en directora.[1]

En l'arribada de Akeju, el procés d'exhibició del museu va canviar, eliminant el procés d'exhibició impulsat per la comunitat, que va permetre als membres de la comunitat presentar propostes per a exhibicions. El procés ara està centrat en el curador, i el personal elegix els conceptes de l'exposició.[1]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

L'edifici Fort Stanton, que es va inaugurar en 1987, va ser dissenyat per Keyes Condon Florance, Architrave i Wisnewski Blair Associates. El disseny, basat en el "estil d'expressionisme cultural", va tindre com a objectiu aprofitar l'entorn natural en el que residix. L'exterior de l'edifici està fet de motius de rajola roja que reflectixen la tela kente. En la frontera de l'edifici hi ha cilindres de formigó en blocs de vidre i taulells blaus. Els cilindres extrauen l'influència de les ruïnes del Gran Zimbabue. Grans finestrals residixen en l'entrada.[6]

En març de 2019, el museu va tancar per una renovació de $ 4.5 millons. Va reobrir en octubre de 2019.[20]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Crisis.
    37–39.Consultat el 2012-04-22.
  2. ↑ «Museum Library Anacostia».
  3. ↑ «Carver Theatre in Washington, DC - Cinema Treasures». cinematreasures.org. Consultat el 2025-12-09.
  4. ↑ «John R. Kinard Appointed Director of Anacostia Neighborhood Museum». Smithsonian Institution Archives. Consultat el 2012-04-22.
  5. ↑ Corsane, 375.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Anacostia Community Museum». Smithsonian Museums. Smithsonian Institution Archives. Consultat el 2012-04-22.
  7. ↑ 7,0 7,1 Corsane, 380.
  8. ↑ Oehser, Paul H. (1970). The Smithsonian Institution, New York: Praeger Publishers, pp. 10. ISBN 8989456584.
  9. ↑ Corsane, 376.
  10. ↑ (1) «S. Dillon Ripley & "Uncle Beazley"». Smithsonian Institution Archives. Archivat des d'el original, el 2011-11-11. Consultat el 2016-07-02. «Secretary S. Dillon Ripley (1964-1984) and unidentified children with "Uncle Beazley", the dinosaur (Triceratops) used in the film "The Enormous Egg", at the opening of the Anacostia Neighborhood Museum on September 15, 1967.»
  11. ↑ Corsane, 379.
  12. ↑ «Anacostia Research Center Established». Annual Report of the Smithsonian Institution for the year 1970. Smithsonian Institution Archives. Consultat el 2012-04-22.
  13. ↑ Torch.
    3.Consultat el 2012-04-22.
  14. ↑ (1982).Annual Report of the Smithsonian Institution for the Year 1981.
    353.Consultat el 2012-04-22.
  15. ↑ «MLK Au. ANM Building Closes to Public». Record Unit 371, Box 5, "The Torch," December 1986, p. 4. Smithsonian Institution Archives. Consultat el 2012-04-22.
  16. ↑ Zora Martin-Felton; Gail S. Lowe, {{{nom2}}} (1993). A Different Drummer: John Kinard and the Anacostia Museum, Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 9993951692.
  17. ↑ (1999) Who's Who in America, 53rd edition, New Providence: Marquis Who's Who.
  18. ↑ «[1]». Consultat el 2012-04-22.
  19. ↑ «Newsome Retires as Director of Anacostia Museum». Smithsonian Press Release. Smithsonian Institution Press. Consultat el 2012-04-22.
  20. ↑ https://www.si.edu/newsdesk/releases/back-and-better-anacostia-community-museum-reopens-refreshed-look-inside-and-out

Fonts

[editar | editar còdic]
  • Marsh, Caryl. "Un museu de barri que funciona". Notícies del museu. Octubre de 1968: 11-16.
  • Corsane, Gerard. Patrimoni, museus i galeries: un llector introductori. Londres: Routledge (2005). ISBN 0415289467


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_Comunitari_Anacostia&oldid=905644»