Anar al contingut

Museu Etnogràfic i de la Trashumancia (Prioro)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Museo Etnográfico y de la Trashumancia, Prioro.jpg
Museu Etnogràfic i de la Trashumancia (Prioro)

El Museu Etnogràfic i de la Trashumancia és un museu creat en 1985,[1] dedicat a donar a conéixer la cultura de la trashumancia en la localitat de Prioro (León, Espanya).[2]Posseïx un dels últims telers de teixir lli que queden en la montanya oriental lleonesa.[3]

Es troba en la plaça de l'Ajuntament, junt a la casa consistorial de Prioro.[4] Està considerat un dels més complets de la província,[1] i forma part de la Ret de Museus Vius de la Junta de Castella i Lleó.[5]

Coleccions

[editar | editar còdic]
Archiu:Interior del Museo Etnográfico y de la Trashumancia de Prioro 01.jpg
Interior del museu
Archiu:Museo Etnográfico y de la Trashumancia de Prioro (12599).jpg
Interior del museu

El Museu està dividit en diferents espais expositius:[3]

  • Racó de la Trashumancia i el Pastoreig: a on estan expostes peces com zajones, barajones, talles de fustes pastoriles o indumentària de la trashumancia.
  • Racó de l'Agricultura i la Labranza: en esta sala el visitant pot vore llaurats trillos, rastres, celemines, cerandas, jous, entre atres utensilis i ferramentes utilisats en el camp.
  • Racó de la Cuina: en esta secció es troben els tifells com espeteras, escans, mazaderas, escudillas artesanes de fusta, paelles... i a on estaven colocats.
  • Racó del Dormitori Tradicional: en este espai es pot vore robes de llit, breçols, cobertors i similars.
  • Racó del Chiquet: secció a on s'exponen els jocs tradicionals, andadores de vímen i fusta, joguets i andadores de vímen i fusta.

Destaquen dos peces trobades en el museu: el sillero i el tajo. El sillero és un caixó de fusta que s'utilisava per a transportar el menjar, la roba, tots els tifells que els habitants de Prioro necessitaven quan baixaven a camps a comprar vi. I després el tajo, és una construcció de fusta redona sobre una base de fusta feta en barrots i en forats en la seua plataforma, i en rodes per a posar el chiquet per a que no s'escapara i no caiguera.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Una joya quan l'escola de Prioro contava en més de 110 alumnes» (en és). Diari de Valderrueda - Actualitat de la Montanya Oriental Lleonesa i Palentina. Consultat el 2026-06-18.
  2. «Prioro Museu Etnogràfic de la Trashumancia | Museus vius» (en és). Consultat el 2026-06-18.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Museu Etnogràfic i de la Trashumancia de Prioro (León)» (en és). Enredrant. Consultat el 2026-06-18.
  4. «Museu Etnogràfic i de la Trashumancia» (en és). Portal de Turisme de la Junta de Castella i Lleó. Consultat el 2026-06-18.
  5. «Prioro Museu Etnogràfic de la Trashumancia | Museus vius» (en és). Consultat el 2026-06-19.