Museu Martorell
El Museu Martorell és un edifici que presenta elements historicistas i eclèctics[1] i que està situat en el Parc de la Ciutadella, en la ciutat de Barcelona en Espanya. L'edifici, inaugurat en 1882, va ser la primera sèu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, primerament baix el nom de «Museu Martorell d'Arqueologia i Ciències Naturals».[2][3] També va ser el primer edifici construït en Barcelona en la finalitat de ser un museu públic.[4] El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ho va utilisar com a museu de geologia durant la major part de la seua història, de 1924 a 2010, i per això li l'ha conegut durant anys com a «Museu de Geologia» o «Museu Martorell de Geologia». El Museu Martorell va tancar les seues portes en 2010 per a fer reformes i finalment va reobrir el 18 de decembre de 2023 com a Centre Martorell d'Exposicions, acollint exposicions temporals científiques.
Edifici
[editar | editar còdic]El Museu Martorell es troba dins del Parc de la Ciutadella, en el districte de Ciutat Vella de Barcelona, entre el Umbráculo i l'Hivernàcul. Es tracta d'un edifici exent construït per tres cossos rectangulars, sent el central més curt que els dos laterals. Posseïx una superfície d'1.100 m² aproximadament.[5]
El cos central, que correspon en el vestíbul, les oficines i la biblioteca del museu, està compost per un pòrtic en quatre columnes dòriques de pedra de Montjuïc que aguanten un entablamento en frontón triangular, que es recolza sobre cartelas. El tímpan està decorat en un relleu a on es pot apreciar l'escut de Barcelona en el centre en distints elements vegetals. En els dos costats del pòrtic es troben dos làpides adossades que commemoren l'inauguració del museu i dos escultures d'Eduard B. Alentorn dedicades als naturalistes Jaume Salvador Pedrol i Félix de Azara.[6]
Els cossos laterals són dos naus de forma allargada en una tejada de doble alvertent. Els murs estan decorats en pilastres que es distribuïxen seguint un ritme regular; estos en lloc de capitel tenen una palmeta de relleu i aguanten un friso pla. Entre les dos pilastres s'òbrin unes finestres rectangulars en un llindar aguantat per pilars en el capitel decorat en un relleu geomètric. El friso està decorat únicament en chicotetes pilastres que són la continuació de les inferiors, decorades en un relleu. Per damunt es troba una rebanc a on es recolza un mur pla en la continuació de les pilastres coronades en palmetas. L'interior són espais oberts en uns pas elevat perimetral.[7]
La frontera posterior és semblada a la principal pero el pòrtic es substituye per quatre pilastres, en una escalinata en el centre que dona a una porta, i el frontón triangular per una escalonera sense decoració.[6]
Història
[editar | editar còdic]El 9 de novembre de 1878 va morir Francesc Martorell i Penya i va llegar a l'Ajuntament de Barcelona la seua colecció de ciències naturals i arqueologia, conjuntament en la seua biblioteca i recursos econòmics per a la construcció d'un museu. L'encarregat de portar a terme este proyecte va ser Antoni Rovira Trias, a pesar de que en 1874 ya existia un proyecte previ, de Josep Fontseré Mestre, que va ser rebujat per l'Ajuntament en un marc de conflicte entre Fontseré i els arquitectes titulars. L'edifici va ser amoblat entre 1882 i 1883. Les estàtues de la frontera són obra d'Eduard Aletorn realisades entre 1882 i 1887. Va ser el primer edifici de Barcelona construït expressament per a ser un museu.[8]
El 25 de setembre de 1882 el museu va ser inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet, inicialment com a museu d'arqueologia i ciències naturals. En 1891 la colecció arqueològica va ser trasladadada a un atre edifici i, a partir de 1924, va passejar a ser un museu de geologia exclusivament, en quant la colecció de zoologia i botànica es va colocar en el Castell dels Tres Dragons. A lo llarc dels anys la colecció de geologia s'ha anat incrementant en l'adquisició i llegat de noves peces.[8]
Entre els anys 2010 i 2011 es va fer una reorganisació dels espais de ciències naturals de Barcelona. El Museu Martorell va passar a ser la sèu històrica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i actualment es troba temporalment tancat a causa de que s'està treballant en una nova exposició permanent que es dirà "Una història no tan natural: Els públics i les ciències naturals, dels gabinets als museus".[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El historicisme i l'eclecticisme són moviments arquitectònics propis del sigle XIX. Vore Arquitectura de Barcelona.
- ↑ Què passa al Museu?, Actualitat del Museu, Notícies del Museu, 134 anys d’història, comunicat oficial del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 25/09/2016 (català)
- ↑ Mirades: Pàgines de l'història, una obra inèdita, resum introductori per a l'exposició temporal de mateix títul oberta al públic en el Museu Cerralbo, en Madrit, del 24 d'abril al 24 de maig de 2012
- ↑ Masriera González, Alícia. (2006). El Museu Martorell, 125 anys de Ciències Naturals (1878-2003) : [catàlec d'exposició celebrada en el Museu de Ciències Naturals de l'11/12/2003 al 31/12/2004], Ajuntament. Institut de Cultura de Barcelona. Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. OCLC 1123785518.
- ↑ «Museu Martorell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ 6,0 6,1 Catalunya. Departament de Cultura. Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. (1992). L'Alt Camp., Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. OCLC 802514341. ISBN 84-393-2260-7.
- ↑ Cultures. Revista de Gestió Cultural.(1)
- 79.ISSN 2386-7515.doi:10.4995/cs.2014.2023.Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia.22(2)
- 136.ISSN 1885-8996.doi:10.5565/rev/perifèria.625.Consultat el 21 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Martorell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.