Museu Taminango
El museu Taminango d'Arts i Tradicions Populars de Nariño, usualment cridat casona de Taminango, és un museu nariñense
ubicat en la ciutat de Sant Joan de Pastura, i opera en una edificació que data del sigle Plantilla:Versalitas, elevada a la categoria de monument nacional en 1971.
El museu està dedicat a exhibir mostres dels processos artesanals típics de la regió i també inclou l'imprenta de tipos grecs que el Dr. Leopoldo López Álvarez usara per a publicar versions bilingües dels clàssics grecos, aixina com mostres de la seua obra.
Història
[editar | editar còdic]
El museu va ser creat per la "Fundació Museu Taminango Monasco Dachis" per iniciativa i impuls i liderage del mege Pablo Morillo Cajiao qui per esta llabor en el 2010 va rebre el premi nacional Vida i Obra del Ministeri de Cultura de Colòmbia.[1]
La fundació va restaurar una antiga edificació i allí el museu va ser inaugurat el 14 de juliol de 1989 en l'objectiu, entre uns atres, de rescatar les artesania els processos de les quals estiguen en perill de desaparéixer, lo que inclou l'establir un jardí botànic en els seus terrenys adjacents, per a estudiar i cultivar les plantes necessàries per a elaborar els productes.[2]
Durant els primers dos anys el museu va funcionar baix la tutela del Museu d'arts i tradicions populars de Colòmbia i després va passar a ser administrat directament per la Fundació Museu Taminango Monasco Dachis, cridada aixina en honor del ciutadà rus en la donació del qual es va poder adquirir l'edificació en que funciona l'institució.[3]
L'edificació
[editar | editar còdic]El museu funciona en un complex arquitectònic compost principalment per una casona construïda en materials típics de l'época de la colónia, és dir murs de tàpia apisonada i empañetados preparats en femta de res, palla picada i argila amasada per bous. L'edificació segons els historiadors data de 1623, quan el capità espanyol Juan Adarme solicita un terreny per a construir un teixixcar o fàbrica de teixixques, en substitució d'una propietat que va aduir va tindre que abandonar a la vora del riu Patía en la regió de Taminango ( al nort de l'actual departament de Nariño) per les hostilitats dels aborigen, la qual cosa explica el nom del predio i de la casona des de llavors. Concedit el domini del terreny pel Cabildo de la ciutat, el capità Adarme construïx la fàbrica de teixixca. Posteriorment, durant les guerres de l'independència de Colòmbia, el lloc va passar a ser posada i bordell. En anys i décades posteriors el lloc és propietat de varis amos i convertit en inquilinato. En 1968 , conscients del seu valor històric i cultural la Fundació Museu Taminango Monasco Dachis va aünar esforços per a adquirir la propietat, restaurar-la i fundar el museu el 14 de juliol de 1989.[3]
En la restauració de la casa, procurant conservar la major autenticitat possible, es va respectar les tècniques antigues de la seua construcció original i és aixina com en lloc de taches es varen utilisar amarres de cuiro.[2]
Pel seu valor històric i arquitectònic la casona va ser declarada Monument Nacional per mig del Decret n.º 2000 d'1.971.[4]
Mostra en exhibició
[editar | editar còdic]El museu està dedicat a exhibir prop de 860 peces que són mostres dels processos artesanals com el del barniz de Pastura, escultura, talla i torne en fusta, teixits de llana, palla toquilla i cabuya, artículs en cuiro, cacho i os, talla en pedra, gobelinos i muñequería. Igualment existixen una herrería típica dels sectors rurals en el seu taller de fabricació de gorcs i pailas a l'usanza colónial, aixina com un molí de pedra que funciona per l'acció de corrent hidràulica. Per una atra part, també existix una secció en la qual s'exhibix l'imprenta de tipos grecs del Dr. Leopoldo López Álvarez i mostres de la seua obra de traductor i humaniste.[4]
En els jardins interns aledaño a les sales, existixen cultius de plantes que pertanyen a la medicina tradicional de Nariño: camamirla, orégano, paico, malva, entre unes atres.
El museu posseïx també un auditori en el que es realisen actes culturals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pablo Morillo Cajiao, guanyador del Premi Nacional Vida i Obra, 2010. Portal del Ministeri de Cultura de Colòmbia. Publicat el 23 de novembre de 2010. [1] Consultat el 6 de març de 2011
- ↑ 2,0 2,1 Loaiza Grisales, Yhonatan. Quixot dels artesans. El Temps, Bogotà. Secció de Cultura i entreteniment. Publicat el 9 de decembre de 2010 [2] Consultat el 5 de març de 2010
- ↑ 3,0 3,1 Escobar Araújo, Ana Milena. 391 experiències d'apropiació social del patrimoni cultural i natural. Volum 4 de Som patrimoni. Editor Conveni Andrés Bell, 2004. ISBN 9586981657, 9789586981651
- ↑ 4,0 4,1 Sistema Nacional d'Informació Cultural, Ministeri de Cultura de Colòmbia[3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Taminango» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.