Anar al contingut

Museu etnogràfic Juan B. Ambrosetti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Museu etnogràfic Juan B. Ambrosetti

El museu etnogràfic Juan B. Ambrosetti depén de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Buenos Aires.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Toma de la Facultad de Derecho de la CAPS 2 (1919).jpg
Edifici pres durant la Reforma Universitària en 1919. (Foto: AGN)

En 1879, Francisco Pascasio Moreno havia fundat en la seua colecció personal de 15.000 objectes el primer establiment d'este tipo en Buenos Aires, cridat “Museu Antropològic i Etnogràfic de Buenos Aires” (depenent en eixe moment de la Província de Buenos Aires). En la fundació de la nova capital provincial L'Argent, en 1882, el museu de Moreno va ser traslladat a un nou edifici en eixa ciutat, a 50 quilómetros de Buenos Aires. Allí seguix en funcions en l'actualitat, en el nom de Museu de l'Argent.

La creació del segon Museu Etnogràfic de Buenos Aires, decidida per la Facultat de Filosofia i Lletres en 1904, va representar una nova perspectiva en l'ambient científic suramericà de l'época, ya que per primera volta els estudis antropològics s'independisaven de l'àmbit institucional de les ciències naturals.

El seu gran promotor i primer director va ser Juan B. Ambrosetti, qui ho va concebre com una institució d'investigació i ensenyança. Va desenrollar, entre atres activitats, un proyecte sistemàtic d'estudi del patrimoni arqueològic de l'Argentina, en expedicions anuals favorides i finançades per la Facultat. La primera es va portar a terme en 1905, en la localitat de Pampa Gran (província de Bota). Ambrosetti també va estimular les investigacions etnogràfiques i folklòriques per al coneiximent de les societats aborigen i criollas contemporànees. Totes estes expedicions eren, ademés, un espai de formació per a la recolecció, estudi i documentació dels materials trobats, iniciant als participants de les mateixes en l'us de tècniques arqueològiques científiques de l'época. [1]

La major part del acervo es va formar per estes activitats d'investigació. Compres, donacions i bescanvis en els principals museus del món varen permetre incorporar a les colecciones objectes d'atres societats. Les primeres coleccions varen ser alguns objectes calchaquies donados pel Dr. Indalecio Gómez, entre ells objectes de bronze, com a discs o plaques pectorals. També es varen sumar materials recollits en la primera expedició arqueològica, material de la colecció personal de Ambrosetti i objectes d'algeps calchaquíes enviats pel Museu de l'Argent.[2] En 1947 es va sumar la totalitat dels materials antropològics del Museu Nacional de Ciències Naturals.

En el córrer del temps, en l'Etnogràfic la difusió va ser perdent importància i va quedar relegada front al prestigi acadèmic de la docència i l'investigació. En 1958 este procés va culminar en la creació de la carrera de Ciències Antropològiques.


A partir de 1987, en una proposta duta alvance per José A. Pérez Gollán i Marta Dujovne, l'institució es va propondre recuperar la plenitut de les seues funcions com a museu universitari, en una renovada acció d'exhibició, complementada en visites guiades, tallers, publicacions i atres servicis per al públic, sense descuidar les llabors de docència, investigació, documentació i conservació.[3]

El museu deu el seu nom a Juan Bautista Ambrosetti, etnógrafo, folclorólogo i naturaliste argentí.

Archiu:Facultad de Derecho CAPS 6 Moreno 350. CAPS 7
L'edifici de Moreno 350, quan encara pertanyia a la facultat de dret. ca. 1905

En els seus inicis, l'Etnogràfic va funcionar com un gabinet d'estudi per al món acadèmic en els sòtols de l'edifici de la Facultat de Filosofia i Lletres en el 430 del carrer Viamonte (actual Rectorat de l'Universitat). En 1918 es va establir un horari fix d'obertura per a les visites del públic general.

A l'actual sèu del carrer Moreno, en el barri de Monserrat, es va traslladar en 1927 i va guanyar en espai i importància en ocupar l'edifici d'estil italianisant que Pedro Benoit havia construït per a la Facultat de Dret en 1878. Entre 2009 i 2011, l'edifici va ser restaurat pels arquitectes Fernández-Huberman-Otero, en fondos de la Fundació YPF i del Banc Nació.[4]


Referències

[editar | editar còdic]