Museus de Mequinenza

Museus de Mequinenza

Museus de Mequinenza són tres espais museístics que es troben en Mequinenza (Saragossa). Estan conformats pel Museu de la Mina (un dels pocs museus miners situat en l'interior d'una galeria autèntica restaurada de més de 1000 metros de recorregut interior en el que es pot vore el carbó real), el Museu de l'Història de Mequinenza i el Museu del Passat Prehistòric en l'objectiu de difondre el patrimoni miner i històric de la localitat, i en especial del Poble Vell de Mequinenza, desaparegut i derribat baix el ric Ebre despuix de la construcció del embassament de Ribarroja. La seua ubicació es troba en el Grup Escolar María Quintana construït en 1927, que anteriorment havia albergat les escoles de l'antiga població.

Àmbits dels museus

• Museu de la Mina: oferix un recorregut per una galeria minera real excavada en la que pot conéixer-se el treball dels miners en la conca carbonífera de Mequinenza durant els últims 150 anys. Conta en una gran i variada colecció de maquinària real procedent de diverses explotacions mineres de la zona.
• Museu de l'Història de Mequinenza: presenta un viage a través de l'història de la localitat i la seua vinculació en els seus tres rius (l'Ebre, el Segre i el Cinca), aixina com l'importància estratègica de la localitat i el seu castell. Conta en una part dedicada a l'abandó i trasllat del Poble Vell a la nova Mequinenza despuix de la construcció del embassament de Ribarroja, i un espai dedicat al patrimoni lliterari, fotogràfic i pictòric de l'escritor mequinenzano Jesús Moncada.
• Museu del Passat Prehistòric: un espai-taller que conta en múltiples recreació de jaciments arqueològics trobats en Mequinenza, aixina com diferents eixemples d'Art Rupestre de l'Arc Mediterràneu de la península ibèrica trobats en el terme municipal.

Museu de la Mina de Mequinenza.

Construcció

L'edifici va ser construït per mig d'impuls de diverses personalitats com la mestra María Quintana, naixcuda en Mequinenza i que va aplegar a ser inspectora de Primera Ensenyança en Madrit, el mestre Màxim Cajal, i el periodiste Mariano de Cavia, i es va fer va sufragar parcialment per mig d'una subscripció popular dels habitants de la localitat.

El proyecte va ser redactat per Jorge Gallecs en octubre de 1923, encara que certes fonts bibliogràfiques atribuïxen este proyecte directament a l'arquitecte cap de l'Unitat Tècnica Antonio Flórez. De fet varen ser abdós els qui varen acodir el dia de l'inauguració de l'edifici per a rebre-ho i entregar-ho a l'Ajuntament de Mequinenza.

La direcció de les obres va córrer a càrrec de l'arquitecte escolar provincial Regino Borobio, sent inaugurat en grans celebracions el 4 d'abril de 1927 i recepcionado definitivament en octubre de 1928. El grup escolar va rebre el nom de María Quintana a qui es va dedicar un bust en bronze realisat per José Bo.

És pràcticament l'únic edifici del poble antic de Mequinenza que va sobreviure al derribe de la població com a conseqüència de la construcció del embassament de Ribarroja.