Anar al contingut

Myxomitodes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Myxomitodes

Myxomitodes és un gènero d'icnofósil trobat en la formació Stirling Range d'Austràlia occidental en una antiguetat de 1900 millons d'anys i pertanyent al Paleoproterozoico.

l'icnofósil consistix en chafades irregulars deixades en els paleosuelos per organismes capaços d'esgolar-se. El icnofósil és considerat un rastre d'eucariota pluricelularés, especialment un verdet mucilaginoso.[1]

Interpretació

[editar | editar còdic]

Al principi es va interpretar com la chafada d'un cuc de cos bla, no obstant a diferència dels rastres fòssils fets per cucs, els Myxomitodes s'eixamplen i variaven en ample. Les senderes de cucs i bavoses són llarcs, per lo que generalment s'ixen de les vores de les lloses de roca, en contrast en les senderes dels Myxomitodes que són curts, en un extrem estretint-se i formant una estructura bulbosa.[2][3]

Recentment s'ha sugerit que és la chafada d'una ameba marina globular jaganta, similar a Gromia, no obstant les chafades deixades en el paleosuelo sugerixen que podria haver vixcut en terra com els mixomicetos i que podria estar relacionat en els mixomicetos de la classe Dictyostelea. Estes són amebes de sol disperses que durant la major part del seu cicle de vida, ocasionalment fluïxen juntes per a formar cossos fructífers plasmodiales o un agregat pluricelular similar a una bavosa que es mou a una curta distància per a formar un talle esporulante. Esta conclusió explica la forma abocinada (de l'agregació celular), els dics (del rastre de plasmodi), la llongitut curta (distància de migració) i els extrems bulbosos (base del talle esporulado).[4][5]

El icnofósil mostra certa similitut en alguns organismes de la biota francevillense de fa 2100 millons d'anys.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. “The Paleoproterozoic megascopic Stirling Range biota” (2007). Paleobiology 33: 351–381. doi:10.1017/S0094837300026348.
  2. “The discovery of Ediacaran trace and body fossils in the Stirling Range Formation, Western Austràlia: Implications for sedimentation and deformation during the'Pa-African'orogenic cycle” (1993). Australian Journal of Earth Sciences 40: 293–296. doi:10.1080/08120099308728081.
  3. Seilacher, A. (2007). Trace Fossil Analysis, Springer, Berlin.
  4. “Ancient animals or something else entirely?” (2002). Science 298: 58–59.
  5. “Paleoproterozoic (ca. 19. Ga) megascopic life on land in Western Austràlia” (2019). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 532: 109266. doi:10.1016/j.palaeo.2019.109266.