Número més provable

El método del Número més provable (NMP) (Most provable number - MPN - en anglés) és una forma d'obtindre senyes quantitatives a partir de senyes de presència o absència (positiu/negatiu). És una estratègia eficient per a estimar densitat de població.

Descripció

El método es basa en determinar la presència o absència (positiu o negatiu) de determinats microorganismes en mostres obtingudes per dilució seriades consecutives a partir de mostres de menjar o atres ambients. Es basa en el principi de que una única cèlula viva pot desenrollar-se, evolucionar i produir tota una colónia que es voria com una turbidez en el cultiu. El método requerix la realisació de dilució en série de la mostra de cultiu, en un mig de cultiu adequat per al creiximent de dit organisme. Després, es incuban les mostres d'eixos tubos i, passat un dia, s'examinen els tubos. Aquells tubos que varen rebre una o més cèlules microbianas procedents de la mostra, es posaran térbols, mentres que els tubos que no varen rebre cap cèlula permaneixeran sense canvis.

En aumentar el factor de dilució seriada, es conseguix que alguns tubos solament continguen cent microorganismes i atres tubos continguen un milló. En calcular la provabilitat de que els tubos no hagen rebut cap cèlula, es pot estimar el número més provable de microorganismes presents en la mostra original, a partir d'una taula estadística.

La precisió del método del número més provable aumenta en el número de tubos que s'usen; cinc tubos per dilució es considera com una relació adequada entre precisió i economia.

Una condició del método és la necessitat de poder reconéixer un atribut específic de la població en el mig de creiximent que s'ampre. L'estimació de la densitat poblacional s'obté del patró d'ocurrència d'eixe atribut en successives dilució en série i l'ocupació del càlcul provabilístic.

Hi ha moltes entitats discretes que són fàcils de detectar pero difícils de contar. Una aplicació és la de qualsevol classe de reacció d'amplificament o reacció de catálisis que impedix una quantificació fàcil, pero permet que la seua presència siga detectada de modo molt sensible. Alguns eixemples comuns són: creiximent de microorganismes, acció enzimàtica, o catálisis química. El método de el NMP supon prendre la dissolució original o mostra i diluir-la.

El grau de dilució para el qual comença a aparéixer l'absència indica que els elements s'han diluït tant que hi ha moltes submuestras en les que no apareix. Un joc de repeticions per a qualsevol concentració donada permet una resolució més fina, per a usar el número de mostres positives i negatives que estimen la concentració original dins de l'apropiat orde de magnitut.

Aplicacions

Este método s'usa para contar microorganismes difícils de cultivar en mig sòlit, o per a determinar el número de cèlules que poden créixer en un mig líquit determinat, com l'anàlisis per a determinar la contaminació de l'aigua potable, determinant el número de bactèries Escherichia coli que poden créixer en un mig en lactosa. La presència de E. coli en l'aigua potable és una prova de contaminació.

En microbiologia, el método s'ampra habitualment realisant dilució en série d'un cultiu de bactèries en un mig de creiximent, i després divisions adicionals en série fins a obtindre parts alícuotas. Els cultius són incubados i evaluats a ull, eludint el tediós reconte de colónies, o el car i tediós reconte microscòpic.

En biologia molecular, una aplicació habitual es dona en les plantilles d'ADN diluïdes per a la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).

Les reaccions només es donen si una plantilla està present, permetent una forma de PCR quantitativa, per a aixina evaluar la concentració original de les molècules de la plantilla. Una atra aplicació consistix en diluir els depòsits d'enzima en la dissolució que conté un substrat cromogénico, o diluir antígenos en dissolució per a ensajos ELISA (Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay) o alguna atra reacció de detecció en cascada d'anticossos, per a medir la concentració original d'enzima o de antígeno.

La principal debilitat dels métodos del número més provable és la necessitat d'un gran número de còpies duplicades en la dilució adequada per a estretir els intervals de confiança. No obstant, és un método molt important per a reconte quan l'orde de magnitut és desconegut a priori i el mostreig és necessàriament destructiu.