NATO Commander
NATO Commander («Comandant de la OTAN» en espanyol) és un videojoc d'estratègia dissenyat per Sid Meier per a la família Atari de 8 bits i publicat en 1983 per MicroProse. Els ports per a Apple II i Commodore 64 es varen llançar a l'any següent.
El jugador assumix el paper del comandant suprem aliat de les forces de l'OTAN en Europa mentres responen a un atac massiu del Pacte de Varsòvia. L'objectiu és frenar el seu alvanç i infligir baixes, en l'esperança de forçar un final diplomàtic de la guerra ans que Alemània Occidental siga invadida.
El mateix motor de joc també es va utilisar com a base per a Conflict in Vietnam, Crusade in Europe i Decision in the Desert.
Modo de joc
[editar | editar còdic]L'escenari implica una invasió de l'Unió Soviètica d'Alemània Occidental durant la Guerra Freda. El jugador té el control operatiu dels eixèrcits terrestres de l'OTAN, mentres que la computadora controla als soviètics, i deu repelir l'invasió desplegant les seues forces geogràficament i elegint els seus rols ofensius o defensius.[1] A mida que alvança la batalla, tant els factors operatius com els polítics influïxen en el resultat. La OTAN pot perdre o recuperar ciutats i territoris; segons l'escenari elegit, el jugador té l'opció de decidir evitar l'atac del Pacte de Varsòvia contraatacando de front, guanyant temps per a l'espai en espera d'una solució diplomàtica o montant una contraofensiva.
L'interfaç del joc té fortes similituts en el seminal Eastern Front (1941) en la forma en que es mostra el mapa i es donen vàries órdens a les unitats. No obstant, NATO Commander té lloc en temps real, en un segon de temps en temps real representant el pas de 5 minuts en el joc. També té més tipos d'unitats, inclosos blindats i infanteria, infanteria blindada (principalment per a reconeiximent), tropes aerotransportadas i forces aérees i helicòpters. Estos últims són útils per a atacar a les unitats soviètiques que estan aïllades o rodejades, lo que les protegix dels missils terra-aire del costat soviètic del mapa. Un atre canvi important és el sistema de moviment amagat, que solament mostra les unitats soviètiques que són visibles per a les unitats aliades. Les forces aérees es poden utilisar per a la superioritat aérea, l'atac terrestre o com una força de reconeiximent per a ajudar a revelar les forces soviètiques amagades.
El joc té una varietat d'escenaris, cada u més gran que l'anterior. El primer és simplement una trobada llimitada en el front, mentres que els següents inclouen un contraatac al voltant de l'eix Hannover-Hamburc, esperant la movilisació del eixèrcit francés o la decisió del eixèrcit italià d'entrar o no en la refrega.[1] Les armes nuclears tàctiques i les armes químiques estan disponibles per a abdós costats, pero el seu us a sovint carreja fortes penalisacions d'image i podria iniciar una escalada.[1] Al final, el jugador o els soviètics es rendixen, segons la cantitat de terra i forces llestes per al combat que queden.[1]
Recepció
[editar | editar còdic]Computer Gaming World en 1984 va criticar a NATO Commander per estar desequilibrat a favor del Pacte de Varsòvia, pero va concloure que el joc va ser un dels primers jocs de combat en aprofitar el poder de la computadora, lo que va resultar en una «excelent simulació estratègica».[2] Una enquesta de 1992 en la revista de jocs de guerra en escenaris moderns li va donar al joc tres estreles de cinc,[3] i una enquesta de 1994 li va donar més de dos estreles.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «NATO Commander» (en en). MobyGames.
- ↑ Computer Gaming World.4(1)
- 26, 45.Consultat el 21 de maig de 2016.
- ↑ Computer Gaming World.
- 120.Consultat el 24 de novembre de 2013.
- ↑ Computer Gaming World.
- 194–212.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «NATO Commander» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.