NDM-1
La NDM-1 (New Delhi metallo-beta-lactamase) és un tipo d'enzima que fa, a les bactèries que la posseïxen, resistents a un gran número d'antibiòtics betalactámicos. Entre ells es troben els de la família carbapenem, principal arma front a les ceps bacterianes resistents als antibiòtics. Està codificada pel gen NMD-1, membre d'una gran família de genés codificadores de les betalactamasas carbapenemasas. Les bactèries en este gen són molt perilloses, ya que poden causar malalties de difícil tractament, precisament per la seua resistència als antibiòtics.
Esta enzima va ser identificada per primera volta en decembre de 2009 en un pacient suec hospitalisat en Nova Delhi infectat per Klebsiella pneumoniae. El descobridor va ser l'equip del professor Timothy Walsh, de l'Universitat de Cardiff.[1] Més vesprada es va detectar també en bactèries de Pakistan, Regne Unit, Estats Units i Canadà.[2] Se sol trobar esta enzima en bactèries Gram negatives com la mencionada Klebsiella pneumoniae i Escherichia coli, encara que pot aplegar a atres ceps per transferència horisontal de gens.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S'expandix bactèria resistent a antibiòtics L'Universal. Consultat l'11-08-2010.
- ↑ «Superbug detected in GTA - Healthzone.ca». Toronto Star.
- Este artícul conté una traducció derivada de «NDM-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.