Anar al contingut

NGC 3603

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
NGC 3603

NGC 3603 és una regió HII en un supercúmulo incrustat situats en el braç espiral de Carina-Sagitari, en la Via Làctea, a uns 20 000 anys-llum de distància del sistema solar. Esta nebulosa va ser descoberta per John Frederick William Herschel en 1834.

Archiu:Star formation in the southern Milky Way.jpg
Image de camp ampli capturada pel Wide Field Imager en La cadira en NGC 3603 a l'esquerra i NGC 3576 a la dreta.

El cúmul està rodejat per una estructura complexa de gas neutre, ionizado (plasma) i pols, conformant una regió HII, i és a la seua volta una activa regió de formació d'estreles.[1] HD 97950[2] és la regió central del cúmul estelar, una de les concentracions d'estreles massives més importants de la Via Làctea.[3] La potent radiació ultravioleta i els vents estelars han desplaçat al gas i la pols, permetent aixina una visió integral del cúmul.[4]

NGC 3603 és visible en el telescopi de l'aficionat com una chicoteta i insignificant nebulositat grisácea en el cúmul incrustat. En fotografies de llarga exposició s'aprecia de color rojosa pels efectes de l'absorció interestelar pel pols còsmica situat entre la Terra i la nebulosa.

Els estudis òptics de la década de 1960 varen coincidir en les primeres observacions radioastronómicas les quals varen mostrar que era una font tèrmica extremadament potent. NGC 3603 és considerat un eixemple de brot estelar (starburst, en anglés), concepte introduït de l'observació d'atres galàxies en regions de formació estelar a on la taxa de formació d'estreles excedix en alguns órdens de magnitut el promig de la galàxia.

Sher 25 és una de les estreles de NGC 3603 i posseïx una nebulosa molt distintiva, en forma de rellonge d'arena. Els astrònoms sospiten que esta nebulosa és material eyectado enriquit en nitrogen durant la seua evolució cap a la fase de supergigante blava[5] i guarda moltes similituts en la nebulosa que existia al voltant de l'estrela Sanduleak -69° 202a, l'estrela progenitora de la supernova SN 1987A en la Gran Núvol de Magallanes.


A pesar de la rodalia aparent en NGC 3576 no tenen cap relació física ya que esta última nebulosa està a la mitat de la distància de NGC 3603 a la Terra.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. B. Brandl, W. Brandner, E.K. Grebel AND H. Zinnecker: "VLT/ISAAC and HST/WFPC2 Observations of NGC 3603", (The Messenger, No. 98 – December 1999, European Organisation for Astronomical Research in the Southern Hemisphere, Garching, Germany) [enllaç trencat]
  2. KH Hofmann, G Weigelt, W Seggewiss: "Resolution and evolution of the core of the giant HII regió NGC 3603"(Symposium-International Astronomical Union, 1995) [1]
  3. Drissen, L., Moffat, A.F.J., Walborn, N.R. and Shara, M.M. The donen-se galactic starburst NGC 3603. I. HST/FOS spectroscopy of individual stars in the core (Astronomical Journal v.110, p.2235)
  4. http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2010/22/image/a
  5. Hendry, M.A. et al. The blue supergiant Sher 25 and its intriguing hourglass nebula, 2008, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Volume 388, Issue 3, pp. 1127-1142
  6. «Espectacular paisage de formació estelar» (en és-cl). www.eso.org. Consultat el 2021-09-20.