NGC 6302
NGC 6302 és una nebulosa planetària bipolar en la constelació de Scorpius, l'escorpión, també coneguda com a nebulosa de l'Insecte o nebulosa de la Palometa.[1] En estar inclosa en el Nou Catàlec General, este objecte és conegut a lo manco des de 1888. El primer estudi conegut de NGC 6302 data de 1907 i va ser portat a terme per Edward Emerson Barnard, qui va dibuixar i va descriure esta nebulosa.
A una distància de 3400 anys llum de la Terra, NGC 6302 és una de les nebuloses planetàries més complexes que es coneixen. El seu espectre mostra que el seu estrela central és un dels objectes més calents del univers, en una temperatura superior a 200.000 K. No ha pogut ser observada en estar rodejada d'un dens disc equatorial compost de pols i gas, que l'amagada en totes les llongituts d'ona. Este disc dens pot ser el responsable de que els fluix de l'estrela formen una estructura bipolar.
Característiques
[editar | editar còdic]La complexa morfologia de la nebulosa pot aproximar-se com bipolar en dos lòbuls principals, si be hi ha evidència d'un segon parell de lòbuls que poden provindre d'un episodi previ de pèrdua de massa. Una llínea obscura travessa la cintura de la nebulosa ocultant l'estrela central en totes les llongituts d'ona.[2]
El lòbul prominent, orientat en sentit nort-oest, pugues haver-se format fa uns 1900 anys. A 1,71 minuts d'arc del centre, la velocitat d'expansió d'este lòbul és de 263 km/s, pero en la perifèria del mateix la velocitat supera els 600 km/s. La vora oest del lòbul mostra característiques que sugerixen una colisió en glòbuls de gas preexistentes que varen modificar el fluix en eixa regió.
Estrela central
[editar | editar còdic]L'estrela central, entre les més calentes conegudes, no havia segut detectada per una combinació de la seua alta temperatura (que significa que irradia principalment en ultravioleta), el toroide o disc equatorial de pols (que absorbix una gran fracció de la llum de les regions centrals, especialment en ultravioleta) i el fondo lluent de l'estrela. No va ser vista en les primeres imàgens del telescopi Hubble; la resolució i sensibilitat millorades de la Cambra de Gran Angular 3 del telescopi varen revelar posteriorment la tènue estrela en el centre,[3] en una temperatura de 200 000 Kelvin i una massa de 0.64 masses solars. La massa original de l'estrela era més elevada, pero casi tota va ser eyectada en l'event que va crear la nebulosa planetària. La lluminositat i temperatura de l'estrela indiquen que va finalisar la seua combustió nuclear i està en procés de convertir-se en una nana blanca, desvanint-se a una taxa de 1% per any.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «NGC 6302: The Butterfly Nebula». Astronomy Picture of the Day.
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.359(1)
- 383–400.ISSN 0035-8711.doi:10.1111/j.1365-2966.2005.08903.x.Consultat el 2021-10-13.
- ↑ The Astrophysical Journal.707(1)
- L32–L36.ISSN 0004-637X.doi:10.1088/0004-637X/707/1/L32.Consultat el 2021-10-13.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «NGC 6302» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.