Najash

Regió del sacre de material tipo de Najash rionegrina, mostrant del costat dret el fèmur per baix del ilion i a continuació partix de la tíbia. Del costat esquerre, l'atre fèmur es troba quebrado i tornat a soldar en vida, tal volta per haver rebut una chafada.

Najash és un gènero extint de serps basals que varen viure en el Cenomaniense–Turoniense en lo que ara és Sudamérica. Com atres serps del Cretácico, tenia dos membres posteriors. Els fòssils varen ser trobats en un depòsit a pur de terra, i les robustes vèrtebres de l'espina dorsal i les pates posteriors de la serp estaven adaptades a un ambient de cau subterràneu. El holotip d'este tàxon es troba depositat en la colecció paleontológica del Museu Provincial Carlos Ameghino de la ciutat de Cipolletti, província de Riu Negre, Argentina. Açò té gran importància ya que sugerix que les serps varen tindre un orige terrestre, i presenten noves evidències en les complicades seqüències que varen conduir a la reducció dels membres i la seua pèrdua quan les serps es varen desenrollar a partir de les seues ancestros fardachos.

Esta serp no alcançava més d'1,50 metros de llongitut, i va viure durant el Cretácico Superior (fa aproximadament 90 millons d'anys arrere) en la província de Riu Negre (d'ahí el seu nom d'espècie, rionegrina) en la Patagonia argentina.

Este descobriment no recolza l'hipòtesis, formulada originalment pel paleontòlec de el XIX Edward Drinker Cope, de que les serps compartixen un ancestro marí comú en els mosasáuridos. L'hipòtesis de l'orige marí va rebre nous ímpetus en el descobriment en els anys 1990 de serps basals en membres vestigiales en sediment marins en el Líban. Durant les últimes décades, la troballa de numerosos fòssils de serps marines proveïdes d'adaptacions aquàtiques, les paquiófidas, en roques d'inicis del Cretácico Superior (Cenomaniano, uns 95 millons d'anys) del nort d'Àfrica i Europa Oriental, va fer pensar a molts investigadors que les serps s'havien originat en l'mar. Segons eixa teoria “marinista”, les serps serien, de fet, parents dels mosasaurios, formidables dragons marins que varen viure en totes les mars i entre que els seus familiars actuals es troba el cridat dragó de Komodo.

L'atra teoria, mantinguda pels “terrestristas”, diu que les serps provenen en realitat d'algun fardacho cavador de menut tamany que, despuix de perdre les pates va ser dominant de poc atres ambients del nostre planeta. Com sustente d'esta teoria, solament hi havia uns pocs materials de vèrtebres i minúsculs fragments de cràneus provinents principalment d'Àfrica, escàs material per a fer front als formidables i articulats fòssils de les serps marines Haasiophis terrasanctus i Pachyrhachis problematicus. La troballa de Najash en el Cretácico de la Patagonia oferix un punt de vista completament diferent i una nova taula de discussió. Ya no es tracta d'una atra serp marina sino d'una serp que va viure en un ambient terrestre, a l'ombra dels dinosauris i en Amèrica del Sur. Les serps com Najash eren relativament menudes, i en seguritat vivien en coves, alimentant-se de fardachos, mamífers menuts i tal volta crío de dinosauris menuts.

El nom prové de la paraula hebrea Nahash o Najash, serp, i és el nom aplicat a la serp de la Bíblia, que portava pates i va ser condenada per Deu a arrastrar-se despuix d'enganyar a la primera parella segons la tradició hebrea. L'espècie, rionegrina, referix a la província d'orige. La preparació del fòssil és obra d'Agustín Scanferla, A. B. Carvalho i Marcelo Isasi. Luciana Llop i Jorge González han realisat les ilustracions.

Anatomia

Najash no havia perdut el sacre, l'o les vèrtebres a on s'ancora la pelvis, a voltes compost de vàries vèrtebres fusionades, ni la seua cintura pèlvica, la qual es troba reduïda o absent en serps modernes.

Lo més interessant de Najash són les pates ben desenrollades que demostren que li eren útils per a moure's, o tal volta per a ancorar-se contra la terra en atacar. L'esquelet va ser trobat articulat, encara que sense cràneu. Les senyes del cap els va proporcionar un atre eixemplar. Un atre esquelet desarticulat de Najash, de major tamany, va contribuir a comprovar detalls absents en el primer eixemplar, encara que nous estudis sugerixen que es tractaria d'una atra espècie major.

Troballa

En el marc de l'expedició de l'any 2001 i 2002, a l'Àrea Paleontológica La Buitrera (Riu Negre, Argentina) Pablo Gallina, membre de l'equip, va trobar restants d'una serp articulada. L'expedició de 2004 va permetre la troballa de restants fragmentarios d'un cràneu d'esta serp. Despuix de varis anys de preparació del fòssil i estudis comparatius en Argentina, Brasil i Estats Units, en colaboració en Hussam Zaher, del Museu de Zoologia de l'Universitat de São Paulo, ha segut possible comprendre la rellevància d'esta serp fòssil, el treball científic del qual fora publicat en Nature.