Natamicina
La Natamicina també coneguda com pimaricina, és un antifúngico produït per vàries espècies del gènero Streptomyces; S. natalensis, S. gilvosporeus, S. lydicus i S. chattanoogensis.[1] La primera espècie aïllada productora del antimicrobiano va ser S. natalensis en 1955, en la província de Natal, en Suràfrica.[2][3]
Este metabòlit secundari dus utilisant-se des de 1967 en la indústria alimentària com a agent conservant per a previndre la contaminació per verdets i fongos en certs aliments. Es va utilisar en primer lloc com a tractament extern en els formages per a previndre dita contaminació, i despuix d'això, l'aplicació de la natamicina com bioconservante s'ha anat diversificando en diferents països.[1][3][4] Està inclós en el llistat d'aditius de la UE en el número E-235.
El seu us també està orientat a teràpies contra infeccions produïdes per fongos en pell i mucoses a través de l'aplicació directa sobre la zona infectada.[5][6] Està arreplegat en la classificació ATC en varis còdics: A01AB10, A07AA03, D01AA02, G01AA02 i S01AA10.
L'ocupació de la pimaricina és una notòria excepció dins de l'us dels antibiòtics, ya que per regla general l'adició d'antibiòtics en els aliments o l'us de ceps resistents a ells està terminantment prohibida.
Biosíntesis
[editar | editar còdic]La natamicina és sintetisada en les espècies de Streptomyces mencionades anteriorment per l'acció de les policétido sintasas de tipo I.[1] Estes són unes enzimes modular que contenen diferents dominis que catalizan per a una funció específica i van permetre la formació i modificació de la molècula que s'està formant.[7]
D'esta manera, la molècula de natamicina es va a formar per unió de cadenes de carbono de menuts precursors de acilo, i en anar unint-se a la molècula principal van a anar sofrint diferents modificacions pels mòduls de la policétido sintasa de tipo I fins a formar la molècula final.[1]
Modo d'acció
[editar | editar còdic]La molècula de natamicina actua unint-se als esterolés presents en la membrana lipídica de les cèlules dels fongos, una volta és secretada a l'exterior per Streptomyces. Esta unió irreversible al ergosterol provoca que quede embebido en el núcleu hidrofòbic de la membrana; entre les dos capes de lípits, produint una fragmentació d'esta.[8][9] Ademés, indirectament perjudica les funcions de la cèlula en la que participa la molècula de ergosterol, com són: endocitosis i exocitosis, fusió de vacuolas, morfogénesis, i transport de glucosa i aminoàcits a lo llarc de la membrana. Tot açò causa un mal funcionament i trencament de la membrana, provocant la mort celular.[10]
Anteriorment es creïa que actuava formant poros en la membrana, causant la mort celular per permeabilización.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Applied Microbiology and Biotechnology.100(1)
- 61–78.doi:10.1007/s00253-015-7077-0.
- ↑ (2005) Antimicrobials in food, pp. 275-290. ISBN 1420028731, 9781420028737.
- ↑ 3,0 3,1 Natural Antimicrobials for the Minimal Processing of Foods.
- 82-97.doi:10.1533/9781855737037.82.
- ↑ Yusuf, Mohd (2018). Food Packaging and Preservation (en en), Elsevier, pp. 409–438. doi:10.1016/b978-0-12-811516-9.00012-9. ISBN 9780128115169.
- ↑ International Journal of Ophthalmology.8(3)
- 597–602.doi:10.3980/j.issn.2222-3959.2015.03.29.Consultat el 10 d'abril de 2019.
- ↑ Keenan, J.D. & McLeod, S.D. 2018. Fungal keratitis. En: Yanoff, M. & Duker, J.S. Ophthalmology. Pags: 227-229.
- ↑ Cheng, Y.Q., Coughlin, J.M., Lim, S.K. & Shen, B. 2015. Type I polyketide synthases that require discrete acyltransferases. Methods in Enzymology, 459: 165-186.
- ↑ Journal of Biological Chemistry.283(10)
- 6393–6401.ISSN 0021-9258.doi:10.1074/jbc.M707821200.Consultat el 10 d'abril de 2019.
- ↑ Journal of Applied Microbiology.106(6)
- 1908–1918.doi:10.1111/j.1365-2672.2009.04165.x.Consultat el 10 d'abril de 2019.
- ↑ 10,0 10,1 Proceedings of the National Academy of Sciences.109(28)
- 11156–11159.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1203375109.Consultat el 10 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Natamicina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.