Nau espacial Vostok
El mòdul espacial Vostok (en ruso: Восток, lit. 'Este') era un tipo de nau espacial construït per l'Unió Soviètica. En una d'estes naus es va realisar en èxit el primer vol espacial tripulat de l'història, que seria portat a terme pel cosmonauta soviètic Yuri Gagarin el 12 d'abril de 1961.
Esta nau espacial formava part del programa de naus Vostok en les quals es portarien a terme sis missions entre 1961 i 1963. Dos missions tripulades a l'espai posteriors varen ser portades a terme entre 1964 i 1965 per les naus del programa Voskhod, les quals eren naus espacials Vostok extensament modificades. A finals dels anys 1960, abdós dissenys varen ser substituïts pel de les naus espacials Soyuz, encara en us en l'actualitat.
Desenrolle
[editar | editar còdic]El sistema de les naus Vostok es va dissenyar específicament per al seu us com un satèlit de tipo fotogràfic per a soportar cambres en la seua plataforma (per al programa de satèlits espia de l'Unió Soviètica, "Zenit") i a la seua volta com a naus no tripulades. El seu sistema i disseny, de doble us; va ser un triumfo crucial per al partit comuniste, qui va aportar fondos i va recolzar de forma enorme el programa. El model bàsic de la nau Vostok es va retindre en tots els seus descendents per més de quaranta anys, i gradualment es va adaptar per a assumir el rol d'uns atres satèlits no tripulats. .
Disseny
[editar | editar còdic]La càpsula consistix en un mòdul de descens de forma esfèrica i un mòdul d'equipament o instrumental.
En mòdul de descens (en un pes de 2,46t i un diàmetro de 2,3m), estava l'assent del cosmonauta, junt als instruments i a un sistema d'escape d'emergència.
Per un atre costat l'una secció cònica contenia el mòdul instrumental (en una massa de 2,27t, 2,25m de llongitut i 2,43m d'ample), a on s'instalava el motor principal TDU-1 (unitat del motor de frenat Nº 1), construït per l'oficina de disseny 2 d'Aleksei Mikhailovich Isaev, tenia un espente d'1,614 kilonewtons i amprava 280 kg de combustibles hipergólicos. El vehícul podria permanéixer fins a dèu dies en l'espai i la seua òrbita tindria una altura màxima de 250 km.[1]
La Vostok era una nau enorme per a l'época, especialment si la comparem en la chicoteta Mercury nortamericana, els astronautes de la qual chancejaven dient que, més que ficar-se en ella, li la “posaven”. Este gran tamany era resultat de la gran potència de les eixides russes.
l'assent eyectable de 800 quilograms ocuparia la major part del volum intern de la càpsula, a la qual tots els ingeniers ya havien malnomenat com "Sharik" (en rus "мяч" i en espanyol "Bola"). El cosmonauta estaria enfundat en un Trage espacial Sokol SK-1 d'11,5 quilograms i de color taronja que li podria proporcionar fins a quatre hores d'oxigen en cas de despresurizaació de la cabina.
Enfront del pilot es trobaria un panel en els controls del vehícul i el visor Vzor per a observar la Terra. Els controls eren prou rudimentaris, no tant per les llimitacions tecnològiques, sino perque l'oficina de disseny 1 considerava al cosmonauta casi com un mer passager, ya que casi tots els sistemes estaven automatizado. D'esta manera, els sistemes de control de la 3K podrien ser bàsicament els mateixos que els usats en la versió militar. Un dels sistemes automàtics més importants era el sistema de guiat que, entre atres coses, devia orientar la nau durant la maniobra crítica de frenat. Este sistema va ser malnomenat Chaika, ("Gavina" en espanyol), i estava dissenyat per Borís Raushenbaj.
En la reentrada, el cosmonauta es devia eyectar del mòdul de descens a una altitut de 7000 m, i descendir segurament per mig d'un paracaigudes, mentres que la càpsula aplega a terra per separat. Hi ha varis models de la nau Vostok, culminats per la seua versió tripulada:
Vostok 1K
[editar | editar còdic]Prototip d'un mòdul de nau espacial.
Vostok 2K
[editar | editar còdic]Naus de reconeiximent fotogràfic i espionage espacial. Posteriorment se'ls donaria el nom de satèlits espia "Zenit".
Vostok 3KA
[editar | editar còdic]El mòdul 'Vostok 3KA va ser la nau espacial usada per al primer vol espacial tripulat. Estos eren llançats normalment des del Cosmódromo de Baikonur usant una eixida propulsor Vostok 8K72K. El seu primer vol va tindre lloc el 9 de març de 1961. El primer vol tripulat —el Vostok 1— en el qual anava a bordo el cosmonauta Yuri Gagarin; va tindre lloc el 12 d'abril de 1961. L'últim vol de les missions a bordo d'un mòdul Vostok —el Vostok 6— va tindre lloc el 16 de juny de 1963 i duya a l'espai a la primera dòna cosmonauta, Valentina Tereshkova.
Es varen llançar en total huit naus Vostok de la referència 3KA, sis d'elles en tripulació humana a bordo.
Les especificacions per a esta versió són:
Mòdul de reentrada: Vostok SA. ("SA" per l'abreviatura de Spuskaemiy apparat - sistema de descens o de reentrada). És comunament malnomenat Sharik (canica).
- Tripulants: 1
- Diàmetro: 2,3 m en la seua esfera
- Massa: 2460 kg
- Pese de l'escut tèrmic: 837 kg
- Equipament de recuperació: 151 kg
- El paracaigudes es desplega als 2,5 km d'altitut
- Pese de la tripulació en els seus assents (inclou equips): 336 kg
- Eyección dels tripulants : a 7 km d'altitut
- Acceleració en reentrada balística: 8 g (78 m/s²)
Mòdul d'equips: Vostok PA. "PA" és el terme de l'abreujament de Priborniy otsek - secció d'instruments.
- Llongitut: 2,25 m
- Diàmetro: 2,43 m
- Massa total: 2270 kg
- Equipament del compartimiento presurizado
- Tipo de propelentes RCS: Gas refrigerat (nitrogen líquit)
- Pes dels propelentes RCS:: 20 kg
- Pese del motor principal (TDU): 397 kg
- Espente: 15.83 kN
- Agent propelente: RFNA/amina
- Pes de l'agent propelente: 275 kg
- Temps d'arrancada del motor principal: 266 s (2,61 kN·s/kg)
- Temps de duració de l'agent propelente: 1 minut (retrocombustión típica = 42 segons)
- Àngul delta v de la nau: 155 m/s
- Sistema elèctric: Bateries
- Potencia del sistema elèctric: 0,20 kW promig
- Potencia de servici del sistema elèctric: 24.0 kW·h
- Massa total:4,730 kg
- Autonomia: Suministraments per a 10 dies en òrbita
- Vehícul de llançament: Vostok 8K72K
- Òrbita típica: 177 km × 471 km, a 64,9º d'inclinament
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Vostok (spacecraft)» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.