Necton
En ecologia i paleoecología, el nom colectiu necton s'aplica al conjunt dels organismes que naden activament en les àrees aquàtiques. El concepte s'aplica per igual tant als sistemes d'aigua dolça com als oceànics.
El concepte contrasta en atres alternatius com plàncton (organismes que viuen en suspensió i es traslladen pasivamente), bentos (organismes que viuen en el fondo, ya siguen mòvils o immòvils), o neuston (organismes que viuen en la interfase aigua/aire).
No es consideren part del necton, sino del plàncton, els numerosos organismes microscòpics o casi microscòpics que són capaços d'un moviment autònom, pero el desplaçament del qual ve determinat més per la corrent de l'aigua que els envol que per la seua pròpia activitat. Per a sostraure's a eixa dependència, un organisme deu ser suficientment gran (de l'orde de 1 cm a lo manco) i nadar activament, lo que solament és cert entre els animals. En els oceans, els components més significatius del necton són els peixos i els calamars. També encaixen en el concepte els vertebrats tetrápodos secundariamente adaptats a la vida aquàtica, com els cetáceos, certes tortugues o els cocodrils.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Necton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.