Ir al contenido

Nefertum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació de Nefertum

Nefertum és un deu primordial de la mitologia egipcíaca, que simbolisava el naiximent del Sol. El seu egipcíac és Nefertum i el seu nom grec és Iftimis. S'assimila a la deitat grega: Prometeo.

Iconografia

[editar | editar còdic]

Va ser representat com un home coronat en una flor de loto blava i dos altes plomes; o també en cap de lleó, com a fill de Sejmet, i tocat compost d'una flor de loto, dos plomes i dos collars menat com a símbol de plaure i fertilitat; o montat sobre un lleó. A voltes du un sabre curv, com a guardià de les fronteres orientals d'Egipte. En ocasions és representat com un chiquet sobre una flor de loto.

Mitologia

[editar | editar còdic]

Se li associa a la teologia de Menfis, a on era, des de l'Imperi Nou, el fill de Ptah i Sejmet, en els qui formava tríade, encara que, en freqüència, el seu lloc era ocupat per Imhotep. En Buto és el fill d'Uadyet i Ra.

Deu primordial, encara que inicialment no pot ser considerat un demiürgue, era el responsable de vigilar i guardar les fronteres de l'Est. També era el protector de la segona hora del dia.

Deu el nom del qual significa Atum el bell; representa al loto, ya que estava associat originàriament a Atum chiquet. Segons els mits heracleopolitans i hermopolitans, este chiquet que va eixir del loto emergit de les aigües del Nun, i simbolisa el naiximent del Sol; en Hermópolis Magna, en una atra versió de la seua cosmogonia, era el Sol que naixia d'un loto i representava l'energia que dona vida a tot lo que creix i es desenrolla, pero també era el fòc que destruïa.

Epítets

[editar | editar còdic]

El seu nom significava simplement El Loto, encara que para uns atres seria Perfecció Absoluta També era considerat Senyor dels Perfums i com tal apareix en els Texts de les Piràmides (sec. 266), i en el Llibre dels Morts com la flor de loto que està en el nas de Ra. Va ser nomenat a sovint el jove Atum.

Sincretisme

[editar | editar còdic]

En la teologia hermopolitana va ser relacionat en Atum o Ra el Jove, i en abdós casos al nou Sol que naix del loto, emergint de la Mar Primigènia. Horhekenu Hor Hekenu, una forma d'Horus, va ser identificat en Nefertum, en Menfis i Bubastis.

A pesar de que se li associa generalment a la teologia de Menfis, també va rebre cult en Hermópolis Magna.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons