Neocnus

Archiu:Synocnus comes.jpg

Neocnus (Neocnus)

Neocnus és un gènero de pereóss extints del Cuaternario cubà. Es coneixen dos espècies cubanes -encara que existix la possibilitat de que siga una sola en realitat-: N. gliniformis i N. major i dos dominicanes (i/o haitianas): N. toupiti i N. dousman. Respectivament, una és sempre més grácil que l'atra en Cuba i en L'Espanyola, donant la possibilitat que lo que existira en realitat fora solament resultat del dimorfisme sexual. Neocnus de forma general és menut en comparació a atres pereosos de la seua época.

Descripció

Neocnus va poder haver-se semblat a un típic pereós terrestre megaloníquido, encara que era molt menor, en una coa allargada i un tors ample, aixina com membres àgils i llargues garres. Este pereós és conegut per haver tingut vèrtebres cabals que eren àmplies, una traça que és compartit en atres pereosos terrestres, indicant que este animal, com el tamandúa de l'actualitat, provablement usava la seua coa per a adoptar una postura empinada. Els dents caniniformes de Neocnus eren grans i triangulars, i el seu cràneu era profunt i tenia una gran cresta sagital la qual en conjunt en la mandíbula ampla provablement permetia un fort esforç realisat pels músculs masticatorios.

Els fòssils d'este pereós s'han trobat en depòsits de coves haitianas. Estos han segut datats tan recentment com l'any 4391 abans del present, calibrat a l'any 5000 abans del present. S'ha teorizado que este pereós, de la mateixa manera que uns atres pereosos de les Antilles, va ser dut a l'extinció per humans que buscaven la seua carn i la seua pell. Actualment, esta espècie de pereós es troba en estudi per biòlecs evolutius. Se supon que Neocnus va poder haver segut semiarbóreo.

Referències

• Díaz Franco, Stephen; Silva Taboada, Gilberto; Suárez Duc, William. Compendio de Mamífers terrestres autòctons de Cuba vivents i extinguits. Museu Nacional d'Història Natural. La Habana, 2007.