Neotenia
La neotenia (del grec neo-, ‘jove’, i teinein, ‘estendre's’) és un dels processos d'heterocronía que es caracterisa per la conservació de l'estat jovenil en l'organisme adult en comparació al seu ancestro o organismes cercanament emparentats, per un retart pronunciat del ritme de desenroll corporal en relació en el desenroll de les cèlules germinals i òrguens reproductors, que es porta a terme normalment. És un fenomen estudiat en el camp de la biologia del desenroll. El primer en utilisar el terme neotenia va ser Julius Kollmann en 1885.[1]
Evolució
[editar | editar còdic]La biologia evolutiva del desenroll estudia (entre atres coses) el paper de processos neoténicos en l'evolució, ya que segons Gould (1977), “per mig del retart en el desenroll de les estructures somàtiques, la neotenía possibilita que l'organisme escape de les seues formes adultes altament especialisades i retorne a la labilidad del jove, preparant-se para noves direccions evolutives”.
Eixemples
[editar | editar còdic]
Un eixemple clàssic de neotenia entre els vertebrats ho trobem en l'espècie de salamandra Ambystoma mexicanum (o ajolote); la madurea sexual és portada a terme en lo que es considera la fase larval (en comparació a espècies germanes) i la metamorfosis mai és finalisada. Açò es deu a que la glándula hipòfisis d'este animal no segrega el hormona tirotrofina, necessària per a activar la síntesis de triyodotironina, en les glándulas tiroidees. Quan a individus de A. mexicanum se'ls va injectar tirotrofina, la salamandra va completar la metamorfosis fins a l'estat adult no observable en la naturalea.
En Ambystoma tigrinum, la metamorfosis a fase adulta és desencadenada per influència migambiental, a on la temperatura determina els aspectes metamòrfics finals. En regions fredes en els estanys de les Montanyes Rocoses, les gònades i cèlules germinals maduren mentres que els teixits somàtics són mantinguts en la fase larval; mentres que en regions més càlides l'estadi larval és transitori, finalisant en una salamandra adulta de vida terrestre.
Una de les hipòtesis vigents sobre l'orige de les formes vertebrades s'explica per un procés neoténico. Els vertebrats tenen un ancestro comú en els tunicados. Els tunicados moderns són organismes marins filtradores com l'ascidia. Encara que estos són sésilés en la seua forma adulta en alcançar la madurea sexual, el desenroll dels tunicados passa per una fase larval de vida lliure en capacitat motriu. El desenroll de la madurea sexual abans de la metamorfosis larval (neotenia), per una mutació genètica en algun moment evolutiu, constituïx un primer pas cap a formes pelágicas motiles. Ademés este primer caràcter apomórfico pot engendrar la base de desenrolls evolutius posteriors cap a una consolidació dels elements esquelètics i motors que apareixen en els vertebrats. Esta hipòtesis implica que el ancestro hipotètic comú siga sésil (com els tunicados actuals); el hipòtesis alternativa -que sosté que el caràcter sésil dels tunicados actuals siga una apomorfia- és, no obstant, possible.
En el cas dels animals domèstics, les característiques infantils han segut investigades per alguns estudiosos entre els que es troben Raymond Coppinger i Lorna Coppinger. Un eixemple d'eixes característiques de neotenia és l'acurtada del hocico en els gossos i els porcs.
Entre els humans també observem traces neoténicos en relació en els grans simis. Per eixemple, el cràneu redonejat i elevat, en la cara proporcionalment chicoteta i el hocico no protuberante. Stephen Jay Gould ha segut un dels principals defensors de la tesis que sosté que els humans són espècies neoténicas en comparació als seus parents propencs com el chimpansé. Açò nos permet seguir deprenent i adquirint nous hàbits durant tota o casi tota la nostra vida. Per la seua banda, el etólogo i antropòlec Desmond Morris ha relacionat certes sensacions gozosas d'adults de la nostra espècie, el sentir-se protegits o volguts en la neotenia (The Nature of Happiness, 2004).
El fet de que el nostre cervell es mantinga durant més temps en estadis ontogénicos plàstics que en la majoria de les espècies finalisen en acabant de nàixer és també un eixemple de processos de neotenia.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- Neotenia en humans
- Teoria de la recapitulació
- Genètica
- Genètica del desenroll
- Biologia evolutiva del desenroll
- Heterocronía
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bogin, Barry (1999). Patterns of human growth, 2nd ed edició, Cambridge University Press. OCLC 39692257. ISBN 0-521-56438-7.
- ↑ VVAA (2017). Fonaments de Psicobiología. Madrit: Sanz i Torres.
- Gilbert Scott F. Biologia del Desenroll, 7.ª edició 1a reimp. Buenos Aires: Mèdica Panamericana, 2006. págs: 622-624.
- Gould, Stephen Jay. Ontogeny and Phylogeny. Harvard University Press, Cambridge, MA, 1977.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neotenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.