Neteraa

Estàtua doble de Niuserre

Neteraa o també Niuserre, fon un faraó de la dinastia V de l'Antic Egipte que va governar entre 20 i 30 anys cap als anys 2350 al 2325 a, C.

El seu nom Horus fon Setibtaui, el Nebti Setibnebti, el nom Horus d'or Biknebuneter o Neterbiknebu, el Netsu-biti Nebtaui o Neteraa o Niuserra (Niuserre = 'Posseït pel poder de Ra'), el Sa Ra In o Ini.

Manethó el nomena com a Ratures. Apareix en la llista d'Abidos i en el papir de Torí, pero en este la part que li toca està deteriorada.

Era, probablement, el germà chicotet de Neferefre, al qual va succeir. Era fill del faraó Nefererkare i la reina Khentaus II.

La seua dòna fon Reptinub (Reput-Nebu), nomenada en un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; una atra possible dòna fon Khentikus; i va tindre almenys un fill, nomenat Khamerernebti.

Pel papir de Torí, es veu que va regnar més de 10 anys, pero no se sap quants. Manethó li dona 44. Segurament va arribar jove al poder, ya que el seu germà major va morir en una edat de no més de 23 anys. Ell tindria uns 20 anys, o inclús menys, de manera que un regnat de 44 anys (es va morir en uns 60 o 65) tampoc és exagerat. En una representació del festival Seth sembla que va regnar un 30 anys.

Les tombes dels nobles encara són més espectaculars que abans. Moltes d'estes s'han excavat i estan ben documentades.

En una inscripció en el Sinaí, es veu al faraó triomfant sobre els seus enemics, pero no se sap d'enemics en la zona; va explotar coure en Maghara. També es creu que va fer una campanya contra el libis. Hi ha evidències de comerç en el Punt, a l'est de Núbia (malaquita, mirra, espècies...), pero ya Sahure hi havia comerciat abans.

Hi ha inscripcions que es referixen a este faraó en el temple de Satis, en l'Illa Elefantina, en objectes trobats en Biblos i en Djebel al-Asr Gneiss (al nort d'Abu Simbel), a on es va trobar una estela en el seu nom i el seu cartuig.

En el 13è any de regnat, va celebrar el festival de Seth i se sap que en tal ocasió hi va haver 100.600 ofrenes de pa, cervesa i pastes. Trenta mil ofrenes foren registrades en un atre festival.

Va construir un gran temple solar en Abu Ghurab, totalment en pedra, a 1 km al nort d'Abusir. Conté moltes representacions gràfiques del faraó, dels deus, de les estacions i de les províncies. Té un obelisc al centre en una base troncopiramidal. Estava format pel temple de la vall, el temple superior i una calçada que conectava els dos. El temple de la vall tenia una entrada monumental d'accés a la calçada; despuix, una atra entrada en quatre columnes i seccions laterals en dos columnes. La calçada, d'uns 100 metros, portava al temple superior, construït sobre una plataforma de roca natural. Els habitages dels sacerdots i treballadors estaven als dos costats del camí, que donava al temple propi, que era un recinte sense sostre d'uns 110 x 80 metros, des d'a on s'arribava a la cambra d'estacions i a la capella d'ofrenes; una atra habitació portava directament a l'obelisc o benben, que tenia uns 35 metros d'alçada i sobre un pedestal de 20 metros. La cambra de les Estacions estava al sur-est de l'obelisc; en la zona nort, hi havia almasens per als animals destinats als sacrificis; al nort, hi havia una atra sala que sembla també destinada als sacrificis. Al costat sur, es va trobar una barca solar d'uns 30 metros.

La piràmide està entre les de Sahure i Nefererkare sense seguir l'eix basic, perque la situació havria supost un cost excessiu. La piràmide tenia set capes de pedra calcàrea. Tenia més de 50 metros i més de 80 a cada costat. La capa externa era de calcàrea blanca i fina. L'entrada estava al costat nort, al nivell de terra. L'entrada porta a un corredor que du a un vestíbul i continua despuix el corredor fins a una recambra i despuix la cambra funerària, a on no es va trobar res.

Al voltant de la piràmide, hi havia un pati i una chicoteta piràmide de cult, que cal no confondre com a piràmide d'una reina. Part del material venia del temple solar de Sahure.

També hi havia una chicoteta piràmide subsidiària d'uns 11 metros d'alçària en la cantonada del sur-est. Tenia un temple al costat, adossat a la cimentació, semblant al de Sahure; l'entrada tenia un pòrtic en 8 columnes de granit en els títuls del faraó gravats; es passava a una sala i despuix a una atra que donava a la calçada d'accés; atres dos habitacions donaven, l'una a un pòrtic en quatre columnes i una atra a la teulada. Hi havia un altar d'alabastre en una part del pati. El temple funerari és més chicotet que atres i està orientat a l'est de la piràmide.

El va succeir com a faraó, Menkauhor.

Referències

• Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
• de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
• Digital Egypt for Universities
• Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

Bibliografia

• Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
• Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
• Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
• Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
• Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
• Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
• Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
• Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3