Anar al contingut

Neu de Venus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Maxwell Montes of planet Venus.jpg
Image per satèlit dels Maxwell Montes, ubicats en el planeta Venus.

La neu de Venus és un aument de la lluentor del reflex del radar de la superfície de Venus en elevació altes. La "neu" sembla ser un condensado mineral de sulfur de plom i sulfur de bismut precipitat de l'atmòsfera a altituts superiors als 2600 m (8500 peus).[1][2][3]

La naturalea de la "neu" es desconeixia inicialment. En les imàgens de radar, les superfícies planes, com les planures de lava, generalment apareixen obscures, mentres que les superfícies asproses, com les enrunes d'impacte, apareixen lluents. La composició de la roca també altera la tornada del radar: el material conductor, o material en una constant dielèctrica alta , apareix més lluenta. Per lo tant, inicialment va ser difícil determinar si les àrees de gran altitut de Venus eren diferents de les terres baixes en composició química o textura. Les possibles explicacions varen incloure sol solt, diferents taxes de meteorización en elevació altes i baixes i deposición química en elevació altes.[4] No podria ser gèl d'aigua, que no pot existir en les condicions extremadament càlides i seques de la superfície de Venus.

Les senyes del mapeador de radar en el orbitador Pioneer Venus varen sugerir una explicació en térmens de composició química. Es va plantejar l'hipòtesis de que la roca subjacent contenia pirita de ferro o atres inclusions metàliques que serien molt reflectantes. A les altes temperatures que es troben en la superfície de Venus, estos minerals s'evaporarien gradualment. La meteorización més ràpida a gran altura podria expondre contínuament material nou, lo que fa que les terres altes semblen més lluentes que les terres baixes.[5] Les observacions de radar d'alta resolució realisades per la sonda Magallanes en 1995 varen començar a favorir l'hipòtesis de que els composts metàlics es sublimaban en altituts més baixes i càlides i es depositaven en àrees més altes i més fredes. Els candidats varen incloure telur, pirita i uns atres sulfur metàlics.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada wustl-lead-sulfide
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada bbc-heavy-metal
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Schaefer2003
  4. 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada bbc-twin
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada pioneer