Nevat de Santa Isabel
El Nevat o glaciar Santa Isabel, també conegut en el dialecte Quimbaya com Poleka Kasué (Donzella blanca), és una de les montanyes de la cordillera Central de Colòmbia. És un complex volcànic inactiu de tipo estratovolcánico-andesítico, en tres cims principals: El Cisne (4.965 m), Santa Isabel (4.940 m) i El Quindío (4.750 m). El seu glaciar ha perdut >94% de la seua àrea en l'últim sigle. El seu cim s'eleva a 4 945 m s. n. m;[1] i marca la frontera entre els departaments de Risaralda, Tolima i Caldas, sent el punt més alt del primer.[2] Té un gran número d'estanys, tolls i vegetació de frailejones i atres plantes.[3]En el seu cim es trobava una de les sis masses glaciars supervivents en Colòmbia, la superfície dels quals glaciar va passar de 0,35 km² en decembre de 2021 a 0,29 km² en decembre de 2022 (−17 %)[1] és la penúltima per tamany, solament per davant del glaciar del Nevat del Tolima; Conta en tres cims sur, central i nort(el fonc) les quals tenen una altitut de 4.935, 4.923 i 4.945 m.s.n.m respectivament. El pico principal s'ubica en les coordenades 4°49′03″N 75°22′06″O, segons medicions geodèsiques de l'Institut Geogràfic Agustín Codazzi (IGAC, 2020). Dista 15 km al noroest del Nevat del Ruiz, 25 km al sur de Santa Rosa de Cabal (Risaralda) i 42 km al norest de Manizales. Segons l'informe de l'estat dels Glaciars Colombians, per a 2023 el glaciar Santa Isabel ha presentat una reculada glaciar sense precedents, enfrontant un procés de desaparició accelerat, i per a finals de 2023 el glaciar Conejeras, el qual era considerat el referent del Nevat Santa Isabel, es va extinguir completament.[4]La desaparició del glaciar Conejeras es va confirmar entre giner i febrer de 2024, tancant un cicle de monitoreo mensual de 18 anys continu per part de el IDEAM. Esta extinció va representar una fita important en el conte de glaciars, ya que era el glaciar tropical referent de Colòmbia i un dels més estudiats del país, tenint com a principals causes per a la seua desaparició la seua baixa altitut, escassea de precipitacions sòlides i la reducció de capacitat de reflexió solar del gèl.
El seu escalada és de relativa facilitat i requerix de poca experiència tècnica. La seua arrancada s'inicia en la facenda Potosí, en Santa Rosa de Cabal, i més alvance per la sendera coneguda com conejeras. Es varen trobar indicis de que en el passat va ser un volcà prou actiu (época prehistòrica). Causa curiositat el complex de domo que coronen el seu cim i que ho convertixen en un dels nevats més rars del continent.[2] També es pot ascendir per la vereda El Cedral, en Pereira, travessant el bosc de boira, la vall dels frailejones i l'Estany del Otún. La seua última erupció es va registrar en 1943.
El Nevat Santa Isabel s'ubica en la part central del Parc Nacional Natural Els Nevats, específicament entre el Nevat del Ruiz i el Nevat del Tolima, entre els departaments de Tolima (Murillo), Caldas (Villamaría) i Risaralda (Pereira). La seua altura és la menys prominent dels actuals Nevats, ya que no conforma un únic con volcànic. La seua vista es troba bloquejada de la ciutat de Pereira pel Nevat de Santa Rosa, sent paradòxicament la ciutat més propenca al Nevat. Les seues aigües alimenten tres conques hidrogràfiques: riu Quindío (Cauca), Totarito (Magdalena) i Sant Dumenge (Cauca).
Pèrdua de gruixa i fragmentació glaciar
[editar | editar còdic]Durant el cicle hidrològic 2019–2020, el glaciar Conejeras del Nevat Santa Isabel va presentar una pèrdua promig de 5,17 metros de gruixa, com a resultat del derretimiento sostingut de la seua superfície. La pèrdua va ser més accentuada en la part baixa del glaciar (6,17 m), mentres que en la zona alta va alcançar 3,96 m. Esta variació va ser registrada per mig d'una ret de balizas instalades en distintes altituts i corroborada per mig de registres fotogràfics comparatius.
En térmens de superfície, el glaciar va disminuir de 0,65 km² en 2017 a 0,52 km² en 2019, lo que representa una reducció del 20 % en sol dos anys. Per a eixe llavors, el glaciar estava dividit en huit fragments principals. Entre estos es destacaven: Cim Nort, Conejeras, Estany Vert, Quadrat i L'Amagat. Per a facilitar el seu seguiment, l'IDEAM va propondre una toponímia oficial que permet identificar cada u d'estos relictos en futurs monitoreos.
Glaciar Conejeras
[editar | editar còdic]
El sector Conejeras, ubicat en la vertent noroest del Nevat Santa Isabel, va ser monitoreado de forma contínua per el IDEAM entre març de 2006 i febrer de 2024, per mig d'una ret de balizas d'ablació i estacions meteorològiques.[1] Durant este periodo, el glaciar va experimentar una reducció accelerada de la seua àrea, sent un dels casos més documentats de reculada glaciar en Colòmbia[1] Per a l'any 2022, la cobertura glaciar nacional —incloent els relictos del Santa Isabel— va ser de 33,09 ± 0,63 km²[1] i en eixe mateix periodo el sector Conejeras presentava un tamany tan reduït que, cap a finals de 2023 i inicis de 2024, va ser considerat extint, posant fi a 18 anys de monitoreo mensual.[1]
Despuix de l'extinció del sector Conejeras, en 2022 persistien únicament alguns relictos glaciars en el Nevat Santa Isabel, entre ells “El Fonc”, “Estany Vert”, “El Quadrat” i “L'Amagat”. Estos relictos es trobaven en procés de reducció i són monitoreados com a evidència de la reculada glaciar en la regió.[1]
Segons l'Informe de l'Estat dels Glaciars Colombians 2023, el glaciar Conejeras es va extinguir entre giner i febrer de 2024, marcant el fi d'un cicle d'observació de 18 anys. La seua desaparició s'atribuïx a factors com la seua baixa altitut, a la falta de suficient precipitació sòlida i a l'acumulació de cendra volcànica que va reduir la capacitat de reflexió solar del gèl.
A pesar dels esforços institucionals per monitorear i conservar els glaciars del país, l'extinció total del glaciar en el Sector Conejeras és un fet. Esta pèrdua no solament representa una reducció significativa en la disponibilitat d'aigua per a les poblacions aledaño, sino que també afectarà els ecosistemes altoandinos que depenen de l'aporte hídric provinent del desgel. El glaciar ha segut històricament una font important per a diversos afluents en la regió, per lo que la seua desaparició tindria implicacions ecològiques i hidrològiques rellevants. Ademés, el Nevat Santa Isabel ha funcionat com un laboratori natural per a l'investigació glaciológica en Colòmbia, per lo que la seua pèrdua supondria també una reculada en l'estudi dels glaciars tropicals.[5]
Segons el IDEAM, cap a 1960 el glaciar del Nevat del Quindío va desaparéixer per complet. Entre 1850 i 2021, el Nevat del Ruiz va perdre més del 80 % de la seua superfície glaciar, passant de 47,5 km² a 7,96 km², mentres que el Nevat del Tolima es va reduir de 8,6 km² a tan sol 0,50 km². En el cas del Nevat Santa Isabel, s'estima que actualment solament conserva al voltant del 1 % de la seua cobertura glaciar original.[5]
Este monitoreo del glaciar va ser possible gràcies a la colaboració entre el IDEAM, operadors turístics locals i rets de monitoreo comunitari, esta articulació d'actors va ser reconeguda com a ciència institucional com a eixemple d'glaciología participativa, pero per la pèrdua total de la superfície glaciar visible, el monitoreo es va suspendre en febrer de 2024.[6]
Geografia i geologia
[editar | editar còdic]El Nevat de Santa Isabel està ubicat en la zona central de Colòmbia, entre els departaments de Caldas, Risaralda i Tolima, dins del Parc Nacional Natural Els Nevats. Forma part de la Cordillera Central dels Vages colombians i del denominat Complex Volcànic Ruiz–Tolima, junt en els volcans Nevat del Ruiz, Nevat del Tolima, Cerro Machín i Nevat del Quindío.[7]
A diferència dels seus veïns, el Santa Isabel presenta una morfologia més suau i achatada, sense un cràter visible ni una forma cònica pronunciada. Açò es deu a que és un estratovolcán d'edat més antiga, fortament erosionat, en una estructura més complexa i menor activitat recent. La seua composició litològica està dominada per roques andesíticas i dacíticas, típiques dels arcs volcànics subandinos. Estes formacions evidencien un passat eruptivo divers i l'influència d'un sistema magmático compartit en el Nevat del Ruiz.[8] El seu cim està format per domo de lava i materials volcànics acumulats durant múltiples erupció ocorregudes en el passat geològic, encara que es considera actualment un volcà potencialment actiu.[9]
Este volcà es troba sobre la zona de subducción de la placa de Naixca baix la placa Suramericana, de la mateixa manera que atres volcans andinos. L'activitat tectónica ha influït en la seua formació i evolució, encara que no s'han registrat erupció recents en temps històrics.[10]
| Nom del cim | Altitut (m.s.n.m) |
|---|---|
| Sur | 4.935 |
| Central | 4.923 |
| Nort (El Fonc) | 4.945 |
El glaciar del Nevat de Santa Isabel ha sofrit una ràpida reculada en les últimes décades. Dels tres glaciars que cobrien el seu cim en el XX (Bolívar, Central i Conejeras), solament el de Conejeras persistix parcialment. Segons l'IDEAM, entre 2002 i 2020 l'àrea glaciar del Santa Isabel va disminuir en més del 60 %, i es proyecta que podria desaparéixer per complet abans de 2030 si continuen les condicions climàtiques actuals.[11]
El cim del nevat es troba a 4.965 m s. n. m., i la seua topografia és menys empinada que la d'atres volcans de la regió. Presenta pendents suaus de 15° a 25°, lo que facilita el seu accés, especialment des del sector del Cisne (Risaralda), sent un dels nevats més visitats del país.[12]
El Servici Geològic Colombià va reportar activitat fumarólica en el flanc suroest en 2019. Existix risc d'inundacions repentines per ruptura d'estanys glaciars, en potencial afectació als municipis de Santa Rosa de Cabal i Villamaría
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 IDEAM. Informe de l'estat dels glaciars colombians 2023, p. 20. https://www.ideam.gov.co/documents/10156/___caps_2____2023.pdf
- ↑ 2,0 2,1 Ingeominas - Volcà Nevat de Santa Isabel
- ↑ Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia. «Pla de Maneig 2017 - 2022 - Parc Nacional Natural Els Nevats». Consultat el 2025-06-05.
- ↑ Informe de l'estat dels glaciars colombians 2023.Direccion General Maritima - DIMAR.Consultat el 2025-07-15.
- ↑ 5,0 5,1 «Nevat Santa Isabel: un jagant a punt de desaparéixer» (en és). Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia. Consultat el 2025-07-13.
- ↑ «Aigües i Aigües de Pereira s'articula en el IDEAM en pro de la sensibilisació ambiental, a través del proyecte Vixcam La Conca» (en espanyol). Sèu electrònica de Pereira. Consultat el 2025-07-15.
- ↑ «SGC». www.sgc.gov.co. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ Scientific Reports.14(1)
- 21441.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-024-72058-i.Consultat el 2025-07-15.
- ↑ «Global Volcanism Program | Machín» (en en). Smithsonian Institution | Global Volcanism Program. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ Tilling, R.I. et al. (2001). Volcanoes of the World. USGS
- ↑ IDEAM (2021). Monitoreo de glaciars en Colòmbia: informe tècnic anual.
- ↑ «Parcs Nacionals Naturals - Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia» (en és-es). Parcs Nacionals Naturals de Colòmbia. Archivat des d'el original, el 2025-07-03. Consultat el 2025-07-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nevado de Santa Isabel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.