Newgrange

Newgrange és un dels passages funeraris del complex Brú na Bóinne en el comtat de Meath i el jaciment arqueològic més famós d'Irlanda.

Història

Va ser construït aproximadament entre 3300-2900 a. C., d'acort en la datació per radiocarbono,^[1] açò ho fa 500 anys més antic que la Gran Piràmide de Guiza d'Egipte, i 1000 més que Stonehenge en Regne Unit (encara que les primeres etapes de Stonehenge són aproximadament de la mateixa época que Newgrange). Va permanéixer perdut durant més de 4000 anys per una disminució del montícul fins que en XVII va ser descobert per gent que buscava pedres per a la construcció, que ho varen descriure com una cova.

Newgrange va ser excavat i restaurat en la seua majoria entre 1962 i 1975 baixe la supervisió del professor Michael J. O'Kelly, del Departament d'Arqueologia de l'Universitat Colege Cork.^[2] Consistix en un enorme montícul fet de pedra tallada per l'home i turba en l'interior d'un círcul de 97 grans guardacantones coronat per un mur inclinat cap a dins de cuarzo blanc i granit. La majoria de les pedres procedixen dels voltants de la construcció, encara que les pedres de granit i cuarzo de la frontera varen ser transportades des de llocs més lluntans, segurament des de Wicklow i la baïa de Dundalk, respectivament.

Per l'interior del montícul transcorre un passage de 18 metros que s'adinsa fins a un terç del diàmetro i du a una cambra cruciforme. La cambra funerària té un sostre en voladizo que s'eleva abruptament fins a una altura d'uns 6 metros. La teulada ha permaneixcut casi intacte durant més de 5000 anys.

Sembla que Newgrange es va usar com una tomba. Els buits en la cambra cruciforme aguanten grans conques de pedra dins de les quals estaven situats els restants incinerats d'aquells colocats per a descansar. Durant l'excavació, solament es varen trobar els restants de cinc individus.

Newgrange està orientat astronómicamente: cada any, en el matí del solstici d'hivern, la llum del sol penetra en el passage i allumena el sol de la cambra durant 17 minuts. Alguns han especulat per això que el Sol hauria tingut una gran importància en les creències religioses del poble que ho va construir, i uns atres han pres la troballa com a referència per a estudis arqueoastronómicos en atres monuments similars (encara que l'alliniació de Newgrange és l'única fefaentment demostrada i podria ser frut de la casualitat).

Antigament el montícul estava rodejat per un anell exterior d'immenses pedres dretes, de les quals hi ha dotze d'unes trentasset possibles que permaneixen. No obstant, sembla que el círcul de pedra que rodejava Newgrange no és contemporàneu en el monument en sí, sino que va ser situat allí uns 1000 anys despuix en l'Edat del Bronze.

Vista de Newgrange.
Pedra de l'entrada en art megalític.

Pedra de l'entrada en art megalític.
Detall de la volta de la sala interior del túmulo de Newgrange.

Detall de la volta de la sala interior del túmulo de Newgrange.

Vore també

Bibliografia

Grogan, E. (1991). «Prehistoric and Early Historic Cultural Change at Brugh na Bóinne», Proceedings of the Royal Irish Academy (en en), pp. 126-132.
O’Kelly (1982). Newgrange. Archaeology Art and Legend (en en), Londres: Thames and Hudson.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Newgrange.

Este artícul conté una traducció derivada de «Newgrange» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTEGrogan1991{{{c}}}-1] Grogan, 1991.

[FOOTNOTEO’Kelly1982{{{c}}}-2] O’Kelly, 1982.

[1]

[2]