Anar al contingut

Ningizzida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ningishzida, with snakes emanating from his shoulders, on a relief of Gudea.jpg
Ningizzida
Archiu:Ningizzida.jpg
Deidad sumerio Ningizzida acompanyada per dos grifones. És l'image més antiga de serps que es coneix 2000 a. C.

Ningishida, Ningizzida o també Gizzida, era una deidad en l'antiga Mesopotamia, a qui es coneixia com l'o la "Senyor/a de l'arbre de la vida"; la qual acompanyava sempre a Dumuzi, custodiant abdós les Portes del Cel.

Descripció

[editar | editar còdic]

Descrita a voltes com una serp en cap humà, esta deidad va devindre més vesprada en el deu de la sanaació i la màgia. No es coneix el sexe de Ningizzida, pero en algunes representacions se li veu en barba i dos serps que afloren dels seus muscles, i en el mit de Enki i Ninhursag, a Dazimua li és permés casar-se en Ningizzida. És el primer símbol de serps bessones del que es té coneiximent.

Orige de la serp del Jardí del Edén

[editar | editar còdic]
Artícul principal → serp del Jardí del Edén.


Per les característiques físiques que presenta Ningizzida, i en ser custodie de l'arbre de la vida, alguns erudits postulen que Ningizzida podria estar relacionada en el relat de la serp del Jardí del Edén, quí va entregar a Eva la fruta prohibida de el "arbre de la ciència del ben i del mal". No obstant, atres erudits associen el relat de la serp del Edén en la deesa Tiamat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
  • Walter Reinhold Warttig Mattfeld i de la Torre, la serp que va caminar en el Edén