Ninstints

Ninstints és el nom usual en anglés para SGang Gwaay Llanagaay - «Poble de l'illa de l'abadejo roig», un llogaret del poble haida i part del parc nacional Gwaii Haanas i Lloc Patrimonial Haida en les illes d'Haida Gwaii de la Costa Nort de la Columbia Britànica, Canadà. També s'escriu Nan Sdins i igualment se li crida Skungwai o SGang Gwaay, que és el nom haida de l'Illa d'Antonio (Columbia Britànica), a on s'ubica el llogaret i significa «Illa de l'abadejo roig». El llogaret és la més meridional dels pobles haida, quedant just a l'oest i fent front a l'illa Kunghit, l'illa més al sur de l'archipèlec. Ninstints hui presenta la major colecció de tòtems haida en les seues ubicacions originals, molts considerats com a grans obres d'art, encara que se'ls va deixar sucumbir a la decadència natural del clima del bosc plujós coster. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1981.[1]
Les imàgens de les ruïnes de Ninstints són emblemàtiques de la cultura haida i de les illes de la Reina Carlota i són presentades en promocions turístiques de les illes i la província en el seu conjunt. El lloc és extremadament remot, i només s'accedix per mar o per l'aire des de ciutats en la part septentrional de les illes. Ninstints era el nom dels més poderosos dels caps del poble com el resultat d'una pràctica dels capitans de barco de referir-se als llogarets pel nom del cap del lloc - Cumshewa, Skidegate, Masset i uns atres més. Un dels caps cridats Ninstints, el nom anglés dels quals era Tom Price, va anar un destacat i molt artístic tallador d'art haida, en particular en talla de argilita haida. La gent de Nintints són a voltes referits com el Kunghit-Hiada.
Història
[editar | editar còdic]En els temps del comerç de pells marítim el llogaret Ninstints es dia Koyah, pel nom del seu líder, i va ser visitada en 1787 per George Dixon, en 1788 per Charles Duncan, dos voltes en 1789 per Robert Gray i després pel seu soci John Kendrick.
Es pensa que la humiliació de líder Koyah per Kendrick en 1789 i en 1791 va fer mal al prestigi del linaje en la societat dels haida, donant lloc a l'ascens del linaje Ninstints en la mitat de el XIX. Koyah va anar provablement assessinat durant un atac a la corbeta Unió comandada per Juan Boit, en 1795.
Els enemics tradicionals dels haida de Ninstints eren els líders de Skidegate, i una vaga aliança mantinguda entre els líders de Ninstints en els de tsimshian de Kitkatla, també enemics dels de Skidegate, va fer conferir les cabres blanques o de les Rocoses a l'aliat cap tsimshian.
El número d'habitants es va reduir en gran mida per una epidèmia de pigota en 1862, i la població va seguir disminuint per atres malalties introduïdes pels blancs. En algun moment, al voltant de 1885, el remanente de persones de Ninstints varen abandonar el poble i es varen mudar a Skidegate.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «SGang Gwaay». UNESCO Culture Sector. Consultat el 19 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina web dels parcs de Canadà
- Biografia de Koyah en Dictionary of Canadian Biography Online
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ninstints» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.