No repudie

No repudie es referix a un estat de negocis a on el supost autor d'una declaració no és capaç de desafiar en èxit la validea de declaració o contracte. El terme és a sovint vist en un entorn llegal a on l'autenticitat d'una firma està sent desafiada. En tal l'autenticitat s'està "repudiant".

No repudie en seguritat digital

Sobre la seguritat digital, el significat criptológico i aplicació dels canvis de no repudie significa:

• Un servici que proporciona proves de l'integritat i orige de les senyes.
• Una autentificació que en un alt assegurament puga ser reafirmat com a genuí.

Proves de l'integritat de les senyes és típicament el més fàcil d'estos requeriments per a ser complit. Un resum criptográfico de senyes, tal com el SHA2, és usualment suficient per a establir que la provabilitat de que canvis en les senyes no es detecten siga extremadament baix. Inclús en esta seguritat, és encara possible alterar les senyes en trànsit, a través d'un “home en el mig” o frau electrònic. Per este fluix, l'integritat de les senyes és millor reafirmada quan el recipient ya posseïx l'informació necessària de verificació.

El método més comú de reafirmar l'orige digital de les senyes és a través de certificats digitals, una forma de clau d'infraestructura pública, la qual firma digitalment la pertinença. Això pot usar també la encriptación. L'orige digital únicament significa que el certificat o firma de les senyes pot ser, en raonable certea, confiable en ser d'algú qui posseïx la clau privada corresponent al certificat firmat. Si la clau no és apropiadament protegida pel propietari original, la falsificació digital pot aplegar a ser una preocupació major.

Terceres parts de confiança (TTPs)

Les formes en que una part pot intentar de repudiar una firma presenta un desafiu per a la credibilitat de les pròpies firmes. El método estàndar per a mitigar estos riscs és la participació d'un tercer de confiança.

Els dos TTPs més comuns són analistes forenses i notaris. Un analiste forense especialisat en l'escritura pot mirar una firma, comparar-la en una firma vàlida coneguda, i fer una valoració raonable de la llegitimitat de la primera firma. Un notari proporciona un testic el treball del qual és per a verificar l'identitat d'un individu per mig de la comprovació de les credencials d'uns atres i fixar la seua certificació de que la firma és part de qui diu ser. Ademés, un notari oferix el benefici extra de mantindre registres independents de les seues transaccions, completar en el tipo de credencial comprovat i una atra firma que pot ser independentment verificat per l'anterior analiste forense. Per esta doble seguritat, els notaris són la forma preferida de verificació.

En el costat digital, el TTP només és l'archiu de certificats de clau pública. Açò proporciona al beneficiari la capacitat de verificar l'orige d'un artícul inclús si no s'ha fet intercanvi directe de l'informació pública. La firma digital, no obstant, és idèntica al forense en abdós dels usos llegítims i falsificats - si algú posseïx la clau privada que pot crear una firma "real". La protecció de la clau privada és l'idea darrere del Departament de Defensa els Estats Units en la Targeta d'Accés Comú (CAC), que mai permet que la clau ixca de la targeta i per lo tant requerix la possessió adicional de la targeta, ademés del número d'identificació personal (PIN) necessari per a desbloquejar la targeta de permís per a utilisar per al sifrat i firmes digitals.

Referències

• ^{[enllaç trencat]}>