Noctua fimbriata

Noctua fimbriata (Noctua fimbriata)

Noctua fimbriata (nom comú “arna de flocs”) és una palometa nocturna pertanyent a la família Noctuidae molt estesa en Europa i afores, s'assembla a Noctua tirrenica. Durant el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

va afectar a la vinicultura.

Descripció

Imago

L'envergadura de les ales dels mascles està entre 45 i 57 mm, la de les femelles entre 49 i 61 mm. La superfície de les ales anteriors varia d'ocre a marró a verda oliva. Les ales posteriors són d'un groc descolorido, travessades per una banda ampla que a la vista sembla una tela d'un color negre intens i lluent.

Ou

L'ou és aplanado en la base i hemisfèric. Medix de 0,4 a 0,5 mm d'altura i de 0,7 a 0,75 mm de diàmetro; és de color vert. La superfície està composta per 35 nervaduras llongitudinals molt denses i pronunciades que s'estenen fins a les regions micropilares. Estan travessats per venes travesseres molt fines i pròximes entre sí.

Larva

La oruga creix fins a una llongitut màxima de 55 mm. El seu color varia des de marró groguenc fins a marró rojós. En la llínea dorsal és relativament lluenta i estreta, i flanquejada en els segments posteriors per taques lluentes. El duodècim segment travesser és lluent i està cobert per una taca negra, generalment ubicada darrere dels espiràculs.

La crisálida és relativament curta i de color marró rojós. Té un cremáster en dos espines llargues.

Cicle

La polillla completa dos generacions per any, de juny a setembre. Algunes arnes es troben volant ya a finals de maig o inclús a finals d'octubre. Una femella pot almagasenar i posar fins a 2.500 ous. Les orugas apareixen en setembre, hibernan en hivern, pupan en el sol i continuen el seu desenroll en maig de l'any següent.

Dieta

Les larves són polífagas, s'alimenten de diferents espècies, tant herbáceas com a arbòrees.