Nomenament dels satèlits naturals

L'assignació oficial dels noms dels satèlits naturals és responsabilitat, des de 1973, de l'Unió Astronòmica Internacional (en anglés International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comité per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglés, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seues sigles WGP

Abans de la formació del WGPSN, l'elecció dels noms va ser determinada en la majoria dels casos pels descobridors dels satèlits, encara que a alguns satèlits no se'ls va donar nom fins a molts anys despuix del seu descobriment (per eixemple, Titán va ser descobert per Christiaan Huygens en 1655, pero no va ser nomenat fins a 1847, casi dos sigles despuix).

Ans que la IAU assumira la responsabilitat de la nomenclatura astronòmica, solament vinticinc satèlits tenien un nom d'us generalisat, i que encara utilisen. Des de llavors, s'han nomenat 419 satèlits més: 95 satèlits de Júpiter, 274 de Saturn, 28 d'Urà, 16 de Neptú, 5 de Plutó, 1 de Eris, 2 de Haumea i 1 de Makemake. El número seguirà en aument a mida que els descobriments dels sondes actuals siguen documentats i es descobrixquen nous satèlits.

En l'Assamblea General de la UAI en juliol de 2004, el WGPSN va sugerir que poguera ser aconsellable no nomenar els menuts satèlits, ya que la tecnologia CCD permet descobrir satèlits molt menuts, fins a de 1 quilómetro de diàmetro. Fins a la data, no obstant, s'han assignat noms a tots els satèlits descobertes, en independència del seu tamany.