Anar al contingut

Nomenclatura d'anticossos monoclonales

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llista de stems per a la nomenclatura d'anticossos monoclonales
[1][2][3]en la nomenclatura anterior a novembre de 2021
Prefix "Substem" objectiu Font de substem Stem
vell nou significat significat
variable -anibi- angiogénesis (inhibidor) -a- rata -mab
-pab
-ba(c)- -b(a)- bactèria -i- hàmster
-ci(r)- -c(i)- sistema circulatori -i- primat
-fung- -f(o)- foncs -o- rata
-gr(o)- -gr(o)- factor de creiximent -o- humà
-ki(n)- -k(i)- interleucina -xi- quimérico (humà/estrany)
-els- lesiones inflamatorias -zu- humanisat
-li(m)- -l(i)- sistema immune -vet- veterinari
-mul- sistema musculoesqueleto -xizu-* quimérico/híbrit humanisat
-ne(o)(r)- -n(i)-* sistema nerviós -axo- rata/híbrit de rata
-vos- -s(o)- os
-toxa- -tox(a)- toxina
-co(l)- -t(o)- tumor del còlon
-go(t)- tumor testicular
-go(v)- tumor de l'ovari
-ma(r)- tumor de mama
-em(l)- melanoma
-pr(o)- tumor de la próstata
-la teua(m)- tumor miscelàneu
-vaig vore(r)- -v(i)- virus
baixe discussió

La nomenclatura dels anticossos monoclonales és un esquema de noms per a l'assignació de noms genèrics, o no propietaris, als anticossos monoclonales. Un anticòs és una proteïna que es produïx en les cèlules B i s'utilisa pel sistema immune dels sers humans i atres animals vertebrats, per a identificar un objecte estrany específic, com una bactèria o virus. Els anticossos monoclonales són els que es varen produir en cèlules idèntiques, a sovint artificialment, i aixina compartixen el mateix objecte de destí. Tenen una àmplia gama d'aplicacions, incloent usos mèdics.[4]

Este esquema de nomenclatura és usat per a abdós, la Organisació Mundial de la Salut i les Denominacions Comunes Internacionals (DCI).[5] i les Denominacions Adoptades d'Estats Units (USAN)[6] per als productes farmacèutics. En general, les paraules mare s'utilisen per a identificar les classes de drogues, en la majoria dels casos colocades al final de paraula. Tots els noms d'anticossos monoclonales terminen en -mab. A diferència de la majoria dels atres productes farmacèutics, la nomenclatura dels anticossos monoclonales utilisa diferents parts de les paraules anteriors (morfemes) depenent de l'estructura i funció. Estos es diuen oficialment "substems" i, a voltes erròneament infijos, inclús pel propi Consell USAN[6][1]

Components

[editar | editar còdic]
Estructura (diagrama de castanya) d'un anticòs. Els quatre dominis variables són les arracades més exteriors que mostren la part superior esquerra i superior dreta.

La part -mab és usada per a anticossos monoclonales aixina com per als seus fragments, sempre i quan que a lo manco un domini variable (el domini que conté l'estructura objectiu d'unió) s'incloga.[7]


Est és el cas dels fragments d'unió a un antígeno[8] i fragments variables d'una sola cadena,[9] entre atres proteïnes artificials. Atres parts d'anticossos (tals com a regions Fc) i miméticos d'anticossos utilisen diferents esquemes de nomenament.

En el nou esquema de nomenclatura publicat en novembre de 2021 per l'Organisació Mundial de la Salut (INN Working Doc. 21.531) la DCI (Denominació Comuna Internacional) dividix les substàncies que contenen un domini variable d'immunoglobulina en quatre grups: tres grups per a les immunoglobulines monoespecíficas i un per a les immunoglobulines bi- i multiespecíficas (independentment del seu tipo i forma).[10][11]

Grups de substàncies que contenen dominis variables d'immunoglobulina, segons la nomenclatura introduïda en novembre de 2021[10]
Grup Sufix Us
1 -tug immunoglobulines sense modificar (<o>o</o>nmodified immuno<o>g</o>lobulins)
2 -bart Anticossos artificials (anti<o>b</o>ody <o>art</o>ificial)
3 -mig Multiinmunoglobulinas (<o>m</o>ulti-<o>i</o>mmuno<o>g</o>lobulin)
4 -ment fragments (frag<o>ment</o>)

"Substem" per a l'orige/font

[editar | editar còdic]
Archiu:Chimeric and humanized antibodies with caps block 11 Rs.svg
Font de substems: dibuixos d'anticossos monoclonales d'una rata (dalt a l'esquerra), quimérico (dalt a la dreta), humanisat (avall a l'esquerra), quimérico/humanisat (avall en mig), i humà (avall de la dreta). Les parts humanes es mostren en café, les no-humanes en blava. Els dominis variables són les caixes en la part de dalt de cada anticòs; les CDRs junt en estos dominis estan representats com a bucles triples.

El "substem" anterior de la "stem" indica l'animal del que s'obté l'anticòs.[6][1] Els primers anticossos monoclonales es varen produir en rates (substem -o-, produint el final -omab, per lo general Mus musculus, la rata domèstica) o atres organismes no humans. Ni INN ni USAN han solicitat per a anticossos de rates (teòricament -a-), hámsteres (-i-) i primats (-i-).[7]

Estos anticossos no humans són reconeguts com a estranys pel sistema immune humà i es poden borrar ràpidament del cos, provocar una reacció alèrgica, o abdós.[12][13] Per a evitar açò, les parts de l'anticòs es poden substituir per seqüències humanes d'aminoàcits, o es poden dissenyar anticossos humans purs. Si la regió constant es reemplaça en la forma humana, l'anticòs es denomina quimérico i la substem utilisada és -xi-. Part de les regions variables també pot estar substituïdes, en el cas de les quals es diu humanisades i s'utilisa -zu-; típicament, tot se substituïx llevat les regions determinants de la complementarietat (CDR), els tres bucles de seqüències d'aminoàcits en l'exterior de cada regió variable que s'unix a l'estructura objectiu. Parcialment els anticossos quiméricos humanisats i en part utilisen -xizu-. Estos tres substems no indiquen les espècies forànees utilisades per a la producció. Per lo tant, l'anticòs quimérico humà/de rata basiliximab termina en -ximab de la mateixa manera que l'anticòs humà/de macaco gomiliximab. Els anticossos humans purs utilisen -o-.[2]

Els anticossos híbrits de rata/rata poden ser dissenyats en llocs d'unió per a dos antígenos diferents. Estos medicaments, cridats anticossos trifuncionales, tenen la substem -axo-.[14]

Substem per a l'objectiu

[editar | editar còdic]

El substem anterior a la font de l'anticòs es referix a l'objectiu de la medicina. Els eixemples d'objectius són tumors, òrguens i sistemes, com el sistema circulatori, o agents infecciosos com les bactèries o els virus. L'objectiu a llarc determini no implica qué tipo d'acció eixercix l'anticòs. Els agents terapèutics, profilácticos i de diagnòstic no es distinguixen per esta nomenclatura.

En l'esquema de nomenclatura que es va desenrollar originalment, estos substems, principalment, d'una consonante, vocal, i despuix, una atra consonante. L'última lletra es pot eliminar si el nom resultant seria difícil de pronunciar. Els eixemples inclouen -ci(r)- per al sistema circulatori, -li(m)- per al sistema immune (lim és per a limfocits) i -ne(r)- per al sistema nerviós. L'última lletra s'omet per lo general si el següent substem comença en una consonante (com -zu- o -xi-), pero no tots els substems objectiu s'utilisen en la seua forma abreviada. -mul-, per eixemple, mai es reduïx a -mu- perque no hi ha anticossos quiméricos o humanisats dirigits al sistema múscul-esquelètic que mai varen rebre una DCI. La combinació de l'objectiu i font de substems resulta en les terminacions com -limumab (sistema immunològic, humà) o -ciximab (sistema circulatori, quimérico, consonant r llevada)[6][1]

Nous i més curts substems objectiu es varen adoptar en 2009. En la seua majoria consistixen en una consonante, ademés d'una vocal que s'omet si el substem font comença en una vocal. Per eixemple, els anticossos humans dirigits al sistema immunològic reben noms que terminen en -lumab en lloc de l'antiga -limumab. Algunes terminacions com -ciximab permaneixen sense canvis.[2] El sistema antic va amprar sèt substems diferents para tumorés objectiu, depenent del tipo de tumor. Degut a que molts anticossos són investigats per varis tipos de tumors, la nova convenció només és -t(o)-.[6][1]

En el nou esquema de nomenclatura publicat per l'Organisació Mundial de la Salut en novembre de 2021 s'assignen els "infijos" segons el modo d'acció propost segons la següent taula:[10]

"Infijo" Definició
-ami- proteïna amiloide del sèrum/amiloidosis (presubstem)
-ba- bacterià
-ci- cardiovascular
-de- via metabòlica o endocrina
-eni- inhibició enzimàtica
-fung- fúngico
-gro- factors de creiximent i els seus receptors relacionats en la massa de múscul esquelètic (presubstem)
-ki- citocinas i els seus receptors
-ler- alérgenos
-sto- inmunoestimulación
-pru- inmunosupresor
-ne- neural
-vos- òsseu
-ta- tumor
-toxa- toxina
-vet- us veterinari (substem)
-vaig vore- víric

El prefix no du cap significat especial. Deu ser únic per a cada medicament i contribuir a un nom que sona be.[2] Açò significa que els anticossos en els mateixos orígens i substems objectiu, solament es distinguixen pel seu prefix. Inclús els anticossos dirigits exactament a la mateixa estructura es formen en un prefix diferent, com són el adalimumab i el golimumab, abdós són inhibidors de TNF pero diferixen en la seua estructura química.[15][16]

Paraules adicionals

[editar | editar còdic]

Una segona paraula a continuació del nom de l'anticòs indica que una atra substància s'unix,[2] i es realisa per vàries raons.

  • Un anticòs pot ser PEGilado (que s'adjunta a les molècules de polietilenglicol) per a frenar la seua degradació per les enzimas i per a disminuir la seua inmunogenicidad;[17] açò es mostra per la paraula pegol com en alacizumab pegol.[18]
  • Un agent citotóxico pot estar vinculat a un anticòs anti-tumor per als propòsits de les drogues objectiu. La paraula vedotin, per eixemple, significa monometil auristatina I que és tòxic per sí mateixa, pero afecta predominantment a les cèlules del càncer si s'utilisa en conjugats com glembatumumab vedotin.[19]
  • Un quelante per a l'unió d'un radioisòtop es pot adjuntar. Pendetida, un derivat de l'àcit pentético, s'utilisa per eixemple en pendetida capromab per a quelar indi-111.[20] Si el fàrmac conté un radioisòtop, el nom de l'isòtop precedix al nom de l'anticòs.[2] Consecuentement, indi(111In) pendetida capromab és el nom de l'eixemple de dalt incloent indi-111.[20]

Història

[editar | editar còdic]
Emil von Behring, un dels descobridors d'anticossos.

Emil von Behring i Kitasato Shibasaburō varen descobrir en 1890 que la grup i les toxines del tétanos varen ser neutralisades en el torrent sanguíneu dels animals per les substàncies que es dien antitoxinas, que eren específiques per a la toxina en qüestió.[21] Behring va rebre el primer Premie Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu descobriment en 1901.[22] Un any despuix del descobriment, Paul Ehrlich utilisa els anticossos (en alemà Antikörper) per a estes antitoxinas.[23]

El principi de la producció d'anticossos monoclonales, cridada tecnologia de hibridoma, es va publicar en 1975 per Georges Köhler i César Milstein,[24] que varen ser guardonats en el premi Nobel de Medicina en 1984 pel seu descobriment, junt en Niels Kai Jerne.[25] Muromonab-CD3 va ser el primer anticòs monoclonal per a ser aprovat per a us clínic en sers humans, en 1986.[26]

L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va introduir el sistema de Denominacions Internacionals Comunes en 1950, en la primera llista de el INN publicada tres anys despuix. Es va propondre el mab per a anticossos monoclonales entorn a 1990, i es va desenrollar el sistema actual en orige i destí substems entre 1991 i 1993. Per la colaboració entre la OMS i el Consell de Denominacions Adoptades d'Estats Units, anticossos USAN tenen la mateixa estructura i són en gran part idèntics a les DCI. Fins a l'any 2009, més de 170 anticossos monoclonales varen rebre noms seguint esta nomenclatura.[7][27]

En octubre del 2008, la OMS va convocar a un grup de treball per a revisar la nomenclatura dels anticossos monoclonales, per a conéixer els desafius discutits en abril d'eixe mateix any. Açò va dur a l'adopció de nous susbtems objectiu en novembre de 2009.[7] En la primavera 2010, varen ser adoptats els primers nous noms dels anticossos .[28]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada AMA_2007
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada WHO_2009
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada StemBook_2009
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Janeway
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada WHO_1997
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Monoclonal Antibodies» (en en). American Medical Association. Consultat el 2024-09-27.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada WHO-INN
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Ranibizumab
  9. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Pexelizumab
  10. 10,0 10,1 10,2 «New INN monoclonal antibody (mAb) nomenclature scheme» (en en). www.who.int. Consultat el 2024-09-27.
  11. «Monoclonal Antibodies» (en en). American Medical Association. Consultat el 2024-09-27.
  12. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Stern
  13. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Tabrizi
  14. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lordick
  15. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Adalimumab
  16. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Golimumab
  17. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Veronese
  18. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Alacizumab
  19. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Glembatumumab
  20. 20,0 20,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Capromab
  21. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Kitasato
  22. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Nobel-1901
  23. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lindenmann
  24. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Köhler
  25. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Nobel-1984
  26. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Mutschler
  27. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Drugs.com
  28. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Olaratumab