Northumbrio

El northumbrio va ser un dialecte del anglés antic parlat en al Regne de Northumbria. Junt en el kéntico, el sajón occidental i el merciano, forma una de les subcategoría del anglés antic utilisada pels investigadors actuals.

Este dialecte es parlava des del Humber, en l'actualitat en Anglaterra fins al Fiort de Forth, en Escòcia. Durant les invasions vikingas d'el IX, Northumbria va rebre l'influència de les llengües dels invasores vikingos.

Història

Els texts en anglosaxó més antics varen ser escrits en northumbrio: són l'Himne de Caedmon i la Cançó de la Mort de Beda. Atres obres, incloent el volum de les obres de Caedmon s'han perdut. Atres eixemples d'este dialecte són els fragments d'El Somi de la Creu gravats en runas sobre la Creu de Ruthwell. També en nortumbrio es troben el Leiden Riddle i les glosses en els Lindisfarne Gospels (mediats d'el X).

L'invasió vikinga va forçar la divisió del dialecte en dos. El nortumbrio meridional estava molt influenciat pel nòrdic mentres que el septentrional no només mantenia un gran número de paraules en anglés antic (reemplaçades en el sur per paraules nòrdiques) sino que també va tindre una gran influència en el desenroll de l'anglés en el nort d'Anglaterra, especialment en els dialecte del nordest d'Anglaterra i d'Escòcia. La divisió nort-sur es va donar al voltant del riu Tees.

El Padrenuestro

Eixemples de la lliteratura més antiga en anglés inclouen l'oració cristiana del Padrenuestro en anglés antic de prop de l'any 650, la qual escomença en "Faeder ure, Thu the eart on heofonum,". Algunes tradicions de Northumbria i d'Escòcia diuen /oːr ˈfeðər/ o /oːr ˈfɪðər/"pare el nostre" i [ðoː iːrt] "thou art".

FADER USÆR ðo arðin heofnu
Sie gehalgad NOMA ÐIN.
Tocymeð RÍC ÐIN.
Sie WILLO ÐIN
el seuæ is in heofne and in eorðo.
HLAF USERNE of'wistlic sel ús todæg,
and f'gef us SCYLDA USRA,
el seuæ uoe f'gefon SCYLDGUM USUM.
And ne inlæd usih in costunge,
ah is in heofne and in eorðo.