Nou Regne de Granada
El Nou Regne de Granada o Regne de la Nova Granada va ser jurisdicció colonial establida pel Imperi espanyol en el nort de Sudamérica. Pronte prenc centre en Santafé, que en el temps es torne en un eix polític, econòmic, i cultural pròpia, antecedent a l'actual República de Colòmbia.
Nova Granada va correspondre al territori baix la jurisdicció de la Real Audiència de Santafé de Bogotà (1550-1717) i posteriorment corresponent al Virreinato de Nova Granada (1717-1819) la sèu de la qual va ser Santafé de Bogotà.
Demografia
[editar | editar còdic]En 1650, es va contabilisar el número de habitants del Nou Regne de Granada (inclosa la Província de Popayán) en al voltant de 750 000 persones, de les quals els indis sumaven 600 000 individus, sobre el 80% dels habitants. Esta senya resulta inferior al del periodo precolombino, en una població calculada aproximada de 6 000 000 de persones.[1][2]
Política i govern
[editar | editar còdic]Real Audiència de Santafé de Bogotà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Real Audiència de Santafé de Bogotà.
Durant el temps que el territori del Nou Regne de Granada va ser constituït com a districte d'una Real Audiència, va estar governat per un president i feya part del Virreinato del Perú pero en la pràctica es depenia directament en el Consell d'Índies i de la península.
Per a assunts eclesiàstics i per influència de la Companyia de Jesús des de 1604,[3] va aplegar a ser un districte fusionat en el de la Província de Quito baixe el nom de "Província Jesuítica del Nou Regne i Quito" (com a escissió de la Província Jesuítica del Perú),[4] encara que separat Quito de Nova Granada en 1607 (retornant al Perú),[5] varen ser tornats a unir ocasionalment, fins que es va separar definitivament Quito de Nova Granada en 1695.[6]
Virreinato de Nova Granada
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Virreinato de Nova Granada.
Els territoris jurisdiccionals de les Audiències de Santafé i de Quito, i part de lo que més alvance va ser la Capitania General de Veneçola es varen constituir com un virreinato pel rei Felipe V entre 1717 i 1724. La capital del virreinato va ser establida en Santafé de Bogotà. El virreinato es va dissoldre temporalment, per raons econòmiques, entre 1724 i 1740, quan es reinstauró novament.
Referències
[editar | editar còdic]Plantilla:Format de referències
- ↑ Documente CEDE ( Universitat dels Vages-Facultat d'Economia).(23)
- 9-13.Consultat el 10 de giner de 2026.
- ↑ https://www.banrep.gov.co/sites/default/files/paginas/lbr_colonial_graficos3.pdf
- ↑ http://erevistas.saber.ula.ve/index.php/procesoshistoricos/article/download/13748/21921924839
- ↑ https://biblioteca.org.ar/llibres/131278.pdf
- ↑ «Creació de la província jesuítica del Perú» (en és-es). Camí dels Jesuïtes. Consultat el 2023-08-20.
- ↑ «Història de la Província del Nou Regne i Quito de la Companyia de Jesús. Tom I» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2023-08-20.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pedro Borges, Les Órdens religioses, en Història de l'Iglésia en Hispanoamèrica i Filipines, I, a càrrec de P. Borges, BAC, Madrit 1992, ISBN 84-7914-054-2
Fisher, John R., Allan J. Keuthe, Anthony McFarlane, eds. Reform and Insurrection in Bourbon New Granada and Peru. Baton Rouge, Louisiana State University Press, 1990. ISBN 9780807116548 Kuethe, Allan J. Military Reform and Society in New Granada, 1773–1808. Gainsville, University Presses of Florida, 1978. ISBN 9780813005706
- McFarlane, Anthony. Colòmbia Before Independence: Economy, Society and Politics under Bourbon Rule. Cambridge, Cambridge University Press, 1993. ISBN 9780521416412
- Phelan, John Leddy. The People and the King: The Comunero Revolution in Colòmbia, 1781. Madison, University of Wisconsin Press, 1978. ISBN 9780299072902
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nuevo Reino de Granada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.