Anar al contingut

Nova Eva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Baum dones Todes und dones Lebens
«L'arbre de la mort i de la vida» en el Missal de Salzburc: Eva dona als representants de l'antic pacte el frut que du el pecat i la mort de l'arbre del paraís. María, per la seua banda, dona als fidels el hòstia, el pa de vida.

La Nova Eva (en llatí: Nova Eva) és un títul devocional per a María, la mare de Jesús. Des del sigle II, numerosos orientals i occidentals Pares de l'Iglésia han expressat esta idea doctrinal de la nova Eva com una analogia al concepte bíblic del Nou Adán en Jesús. La creència de que María té una participació única i necessària en l'economia de la salvació s'expressa en la doctrina, en particular la seua fe en l'Anunciación de l'arcàngel Gabriel, que facilita l'encarnació de Jesucristo i la redenció humana.[1]

Periodo de l'Iglésia primitiva

[editar | editar còdic]

Els Pares de l'Iglésia primitiva es varen basar en la Carta als Gálatas 4:4-5 del apòstol Pablo: «Pero quan es va complir el temps, Deu va enviar al seu Fill, naixcut d'una dòna, naixcut baix la llei, per a rescatar als que estaven baix la llei, a fin de que rebérem l'adopció», i varen relacionar açò en la dòna mencionada en el Protoevangelio de Plantilla:Bibleverse: «Posaré enemistat entre tu i la dòna, i entre la teua descendència i la seua; ells et feriran en el cap, i tu els feriràs en el taló». El pare de l'Iglésia Ireneo de Lió, en la seua obra Contra les herejías (5.21.1), seguit per varis atres pares de l'Iglésia, va interpretar el versícul com una referència a Crist.[2]

Justino Màrtir va ser un dels primers en establir un paralelisme entre Eva i María. Açò es deriva de la seua comparació entre Adán i Jesús. En la seua obra «Diàlec en Trifón», escrita entre 155 i 167,[3] explica:

Es va fer home per la Verge, per a que la desobediència que procedia de la serp rebera la seua destrucció de la mateixa manera en que havia obtingut el seu orige. Perque Eva, que era verge i inmaculada, en concebre la paraula de la serp, va donar a llum la desobediència i la mort. Pero la Verge María va rebre la fe i l'alegria quan l'àngel Gabriel li va anunciar la bona nova de que l'Esperit del Senyor vindria sobre ella i el poder de l'Altíssim la cobriria en la seua ombra; per la qual cosa també el Sant que naixerà d'ella és el Fill de Deu; i ella va respondre: «Faça's en mi segons la teua paraula». I per ella ha naixcut Aquell a qui tantes escritures es referixen, i per qui Deu destruïx tant a la serp com als àngels i hòmens que són com ell; pero obra la lliberació de la mort per a aquells que s'arrepenedixen de la seua maldat i creuen en Ell.[4]


Ireneo, bisbe de Lugdunum, també aborda este tema en Contra les herejías, escrit al voltant de l'any 182:[5]

D'acort en este disseny, María la Verge es mostra creguda, dient: «He ací la siervo del Senyor; faça's en mi segons la teua paraula». Lucas 1:38 Pero Eva va ser desobediente, puix no va obedir quan encara era verge... en tornar-se desobediente, es va convertir en la causa de la mort, tant per a ella mateixa com para tota la raça humana; aixina també María, tenint un home promés [en matrimoni], i sent no obstant verge, en rendir-se a l'obediència, es va convertir en la causa de la salvació, tant per a ella mateixa com para tota la raça humana. I per esta raó, la llei denomina a una dòna promesa a un home com l'esposa d'aquell que el havia promés, encara que encara fora verge; indicant aixina la referència retrospectiva de María a Eva... Perque el Senyor, havent naixcut «el Primogènit d'entre els morts», Apocalipsis 1:5, i havent rebut en el seu sen als antics pares, els ha regenerat en la vida de Deu, havent-se convertit Ell mateixa en el principi dels que viuen, com Adán es va convertir en el principi dels que moren. 1 Corintios 15:20-22 Per la qual cosa també Lucas, començant la genealogia en el Senyor, la va remontar fins a Adán, indicant que va ser Ell qui els va regenerar en el Evangelio de la vida, i no ells a Ell. I aixina també va ser com el nuc de la desobediència d'Eva va ser desnugat per l'obediència de María. Perque lo que la verge Eva havia nugat en l'incredulitat, la verge María ho va desnugar en la fe[6]

Tertuliano i Orígens també varen escriure sobre el paralelisme entre Eva i María. Ya que Justino Màrtir possiblement va ser instruït per discípuls dels apòstols, o a lo manco per persones de l'época apostólica, i que el tema sembla haver segut una ensenyança bàsica molt estesa entre els primers cristians, és possible que provinga de la tradició apostólica i no siga una creació de Justino Màrtir, segons Serafim Seppälä. [7]

Periodo medieval

[editar | editar còdic]

El periodo medieval enjorn va reflectir una major devoció per María despuix del Concilie de Éfeso, que va declarar a María «Theotokos», lo que en Occident es va traduir com a «Mare de Deu». L'auge del monacato va preservar les obres dels primers pares. Segons Luigi Gambero, els sermones tendien a seguir una forma estàndar: «... el pecat dels nostres primers pares, el paralelisme entre Eva i María, l'anunciación de l'àngel a María i l'encarnació del fill de Deu, el naiximent de Crist...»[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mackenzie, Ross. «El testimoni patrístico de la Verge María com la nova Eva».
  2. NAB, nota a Génesis 3:15
  3. Revelació, veritat, cànon i interpretació: Estudis sobre el Diàlec en Trifón de Justino Màrtir, Brill, p. 34.
  4. Justin Martyr (1885). «Diàlec en Trifón, capítul C», Davant-Nicene Christian Library (vol. II), Edinburgh: T. & T. Clark.
  5. «Philip Schaff: ANF01. Els Pares Apostólicos en Justino Màrtir i Ireneo - Biblioteca Etérea de Clàssics Cristians». Consultat el 2022-11-19.
  6. Ireneo. «Contra les herejías», (Llibre III, capítul 22), en «Pares davant-nicenos», Vol. 1., (Alexander Roberts i William Rambaut, trad.), (Alexander Roberts, James Donaldson i A. Cleveland Coxe, eds.) Buffalo, NY: Christian Literature Publishing Co., 1885  Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
  7. Seppälä, Serafim: Elämän äiti: Neitsyt Maria varhaiskristillisessä teologiassa, pp. 60–77. Helsinki: Maahenki, 2010. ISBN 978-952-5652-87-1
  8. «http://www.ignatiusinsight.com/features2005/gambero_medmary_may05.asp Gambero, Luigi. «Medieval Mary», Ignatius Insight». Archivat des d'el original, el 27-05-2019. Consultat el 27-05-2019.


Referències

[editar | editar còdic]